Esteu aquí

La Federació de Festa Major

La fundació de la Federació Festa Major de Gràcia

Cursa de sacs 1957El mes de gener de 1939, concretament el dia 26, les tropes franquistes entraven a Barcelona i a la vila de Gràcia i acabava la guerra civil. Ciutadans i ciutadanes maldaven per deixar enrera tres anys de guerra, de terror vingut del cel en forma de bombardeigs, de grans desgavells, d’enfrontaments interns deguts a un frustrat intent de revolució. Gràcia i Barcelona havien passat tres anys molt durs i les persones que quedaven van intentar recuperar una mínima normalitat. A Gràcia les persones que van sobreviure i que no van haver de marxar a l’exili, es van posar a treballar per recuperar les entitats i la vida social. Socis de les entitats propers al nou règim s’hi van posar al capdavant i els hi van donar cobertura davant les noves autoritats. Així és com van poder subsistir les grans entitats gracienques que avui dia són centenàries. La majoria són entitats confessionals per raons obvies. Les entitats no confessionals, moltes de caire obrer i revolucionari, es van quedar sense ningú que les pugués mantenir, els socis havien mort o s’havien exilat i si no, hi havia molts números de que fossin perseguits per les autoritats franquistes.

La Festa Major té un aspecte cultural i popular, però també té un caire religiós i confessional, cal recordar que les festes majors es fan en honor a una mare de déu o a un sant. En el cas de Gràcia hi ha una certa discusió en el patronatge. Alguns l’atribueixen a la Mare de Déu d’agost, d’altres a Sant Roc. Sigui com sigui, té un aspecte religiós que va anar molt bé a les autoritats franquistes a l’hora de promocionar la recuperació de la Festa Major de Gràcia per tal de donar un caire de normalitat a la nova situació. Així, el mes d’agost del mateix any 1939 ja hi va haver alguns carrers guarnits i la tradició festiva gracienca va seguir endavant.

Carrer Progrés 1956Les autoritats franquistes van crear una Comisión Oficial de Fiestas, la qual organitzava algunes activitats, entre les que destacava el concurs de carrers guarnits amb premis amb dotació econòmica. Aquesta comissió era presidida pel regidor-delegat del Districte VIII. El vicepresident era el cap polític de FET y de las JONS (Falange) i n’eren vocals els representants de les diverses entitats i dels carrers premiats en el concurs de l’any anterior. També hi havia cinc presidents d’honor: el capità general, el governador civil, l’alcalde de Barcelona, el president de la Diputació i el tinent d’alcalde president de la Delegación de Recluta del Distrito.

L’any 1956 apareix una nova entitat la Federación de Comisiones y Asociaciones de la Fiesta Mayor de Gracia. Neixia la Federació Festa Major. Ara bé, la data exacte de creació ja no està tant clara. Vicenç Sanclemente, en el seu llibre Gràcia, història de la festa més gran del pla, diu que “l’any 1955 els carrers creuen que han d’organitzar-se i neix la Federación de Comisiones y Asociaciones de la Fiesta Mayor de Gràcia. La funda, com a president, Gaspar Ribé i Carbó, del carrer Benet Mercadé, que té el suport del cap polític del Districte, Joaquín Millán Lavín. La nova federació és vista amb bons ulls per alguns sectors de la Falange, que la veuen com una possible font de nous adeptes al “Movimiento”. El mateix Gaspar Ribé es va presentar més endavant –l’any 1968-, com a conseller de Districte per la Falange”.

Segons un document dipositat actualment al Servei de Registre i Assessorament d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, la data oficial de constitució caldria situar-la a la tardor de 1956. Es tracta d’un escrit signat per Gaspar Ribé Carbó, en tant que president de la Federación de Comisiones y Asociaciones de la Fiesta Mayor de Gracia, el qual s’adreçava al governador civil sol·licitant la legalització d’aquesta entitat. El document porta data de 25 d’octubre de 1956 i segell d’entrada del Registre General del Govern Civil de 27 de novembre de 1956. La petició està signada també per les persones que formen la junta: Miguel Solé Josefa, vicepresident; Juan Bonet Fusté, secretari; Enrique Ibáñez Martín, vicesecretari; José Porta Bussoms, tresorer; R. Altafaja Salvans comptador; Ramón Vila Durante, vocal; Ramón Adell Valls, vocal; Manuel Banús Vilamajó, vocal; Salvador Capó Sendra, vocal; i José Figueras Palacios, vocal. L’adreça de la nova entitat és la plaça Lesseps, 9, lloc on hi havia la seu local de Falange.

Berenar infantil a Rius i Taulet 1956La lògica diu que aquesta hauria de ser la data de creació de la Federació, però hi ha indicis que això no és ben bé així. Al programa de la Comisión Oficial de Fiestas de la Festa Major de 1956, es cita, entre els vocals de la comissió, el senyor Gaspar Ribé Carbó, en representació de la Federación de calles. Aquell mateix any 1956 edita un programa d’actes la Federación de Comisiones y Asociaciones de la Fiesta Mayor de Gracia. Tenint en compte que la Festa Major és al mes d’agost, és evident que la Federació va crear-se i funcionar un temps abans que fos demanada la seva legalització i que va fer-ho amb el vist-i-plau de les autoritats del règim, ja que el president de la Federació formava part, com a vocal, de la Comisión Oficial de Fiestas.

Una altra cosa curiosa és que la composició de la Junta que consta al programa de 1956 no és ben bé igual que la que es presenta al document de legalització davant el Govern Civil uns mesos més tard. El nombre de càrrecs és el mateix, 11, però hi ha canvis en els noms de les persones: 5 es mantenen (president, secretari, tresorer i 2 vocals); 1 canvia de càrrec (de vocal a vicepresident); 5 desapareixen: vicepresident, vicesecretari, comptador i 2 vocals); i 5 entren nous (vicesecretari, comptador i 3 vocals).

Més enllà de la data concreta de fundació de la Federació, el què està clar és que aquells homes van posar-se a treballar des del primer moment. Potser la Federació es va crear a finals de 1955, any de creació segons diu Vicenç Sanclemente al seu llibre, o potser ho van fer a principis de 1956, el què sembla clar és que, encara que sense legalitzar, ja existia per la Festa Major de 1956, per tant la data de creació real de la Federació estaria en el curs 1955-56.

Travessia de Sant Antoni 1956A la salutació del programa que va editar la Federació l’any 56 s’explica que va sorgir, amb la intenció que la Festa no decaigués, a partir d’un grup d’homes amb ganes de treballar per a la seva constant superació. També es diu que és el primer any de la seva fundació i que no han pogut oferir un programa tant ampli com haguéssin volgut. La salutació acaba amb un agraiment a les autoritats franquistes locals, Manuel Torres Ventosa, regidor-delegat del Districte VIII, i Joaquín Millás Lavín, cap polític i local de FET y de las JONS (Falange), pel suport rebut.

El primer programa editat per la Federació té dotze pàgines i és escrit, evidentment, en castellà, tot i que hi ha una petita excepció a la pàgina 11, on es transcriu una carta de la Penya 13 pipes, escrita en català, en la qual s’informa a la Federació que la penya ha creat un premi de “mil rubies (1.000 ptes) per al carrer que per el seu caire humorístic estigués més ben ideat”. Aquest primer programa s’obre amb la composició de la Junta Directiva i la Salutació, després hi ha els programes dels carrers guarnits i es tanca amb els programes dels envelats. A les pàgines centrals hi ha un mosaïc de fotografies de carrers guarnits d’anys anteriors amb el títol: Fiesta Mayor de Gracia a través de los años. Sembla que la preocupació per la recuperació de la història ve de lluny. Al programa també es recull un acte organitzat directament per la Federació, un Magno festival artístico, que no és altre cosa que el lliurament de premis als carrers i, com a nota final, el “tradicional” trencament de guardioles de la Obra de los Homenajes a la Vejez, Patronato Local de Gracia. Aquest acte, totalment gratuit, va tenir lloc el dia 19 d’agost a l’envelat de la plaça del Diamant.

Veient el programa de l’any 1957 està clar que la Federació va anar per feina. Té més de 30 pàgines i està farcit de publicitat, majoritariament de botigues del barri. A més del programa dels carrers i envelats i de les dues pàgines amb fotografies amb el títol Fiesta Mayor de Gracia a través de los años, hi ha també diversos escrits un dels quals el signa Joaquín Millán Lavín, el cap local de Falange, que fa referència al fet que aquell sigui el segon any de la Federació i que acaba el text amb un “Arriba España”.

Un altre escrit d’aquest programa de 1957 està signat per J. Durany, que consta a la llista de membres de la Junta com a assessor, i parla de dos nous aconteixements que s’afegien a la vida cultural gracienca: l’aplec de sardanes del Park Güell i un concurs fotogràfic sobre el mateix aplec. Aquest concurs s’ha perdut, però l’aplec segueix sent una de les cites anuals de Gràcia i l’any passat se’n va celebrar el 50 aniversari. Igual que al programa de l’any anterior, el de 1957 està escrit integrament en castellà aquest cop amb dues excepcions en català, una nova carta de la penya 13 Pipes en què anuncia que tornarà a premiar el carrer que estigui “humoristicament més bén guarnit” i un “Himne a Gràcia” signat per Ramon Sanmartí i Balague.

Aquell any 1957 la Federació va organitzar el dia 19 d’agost a les 11 de la nit un festival en honor als membres de les comissions de festes. En un anunci s’avisava que l’entrada al festival, que es va celebrar a l’envelat de la plaça del Diamant, era per estricta invitació.

Aquestes van ser les primeres passes de la Federació Festa Major de Gràcia, la qual acaba de complir els seus primers cinquanta anys.

Documentació: Josep Maria Contel
Text: Joan Àngel Frigola
Taller d’Història de Gràcia