Esteu aquí

La evolució de la Festa Major

Podem distingir 6 etapes en la transformació festiva.

1820 - 1850

Dels orígens fins el 1850, on els actes centrals estan entorn d'una banda dels balls tradicionals com ara el Ball d'en Serrallonga, el contrapàs, el llevant de taula o el Ball de deus. I de l'altra dels jocs de sortija a peu i a cavall. L'any 1850 amb la proclamació de Gràcia com a "Vila", es fan unes festes extraordinàries i la façana de l'Ajuntament es guarneix. Existeixen algunes referències d'envelats en aquest període, com l'aixecat pels "administradors de Ntra.Sra', l'any 1844 a la Plaça Llibertat.

1851 - 1890

La segona meitat del segle XIX, és la de la definició Festiva. Les societats com ara La Amistad Graciense, Adonis, Bella Hortensia, Centro Graciense, o Can Pioc, entre moltes altres guarneixen els seus jardins o aixequen envelats. Es tenen les primeres noticies de guarniment de carrers amb arcs de brancatge. Del 1877 es té la noticia d'un concurs de botigues guarnides. Els nous graciencs originaris de tot Catalunya, importen també part dels seus costums festius. Així cal assenyalar la participació d'una manera regular de Xiquets de Valls des de 1877, o d'altres de més esporàdiques com la presencia del tarlà del carrer Argenteria de Girona en el guarnit del carrer Alzina de l'any 1873.

1891 - 1920

Des de mitjans del segle XIX i fins ben entrat aquest segle es construeix un envelat en la llinda de Gràcia i els Camps Elisis del Passeig de Gràcia. En els anys 70 la societat La Antigua de La Amistad, l'aixecava al pati de la fabrica dels xocolates Juncosa (actualment Jardinets). Des del 1892 i fins ben entrat el segle XX, una entitat recreativa de to republicà-federal, La Banya Gracienca, construeix un recordat envelat a la cruïlla del c.Còrsega i el Passeig de Gràcia.

D'altra banda s'inicien els concursos literaris sota l'impuls de l'Ateneu Gracienc, i l'any 1896 presideix el jurat Mossèn Cinto Verdaguer. A partir del 1904 i durant més de dues dècades, el Casino Artesà organitza uns Jocs Florals que assoleixen un especial relleu.

En aquest període es consolida el guarniment de carrers com a element distintiu de la celebració. Destaquen els carrers Francesc Giner (Culebra), Llibertat, Martínez de la Rosa (Estrella) i Montmany; I les artèries principals, és a dir, el carrer Major i la Travessera. Queda el record de que en aquestes dècades es guarnien "quasi tots" els carrers, el que ha fet suposar en ocasions que serien més d'un centenar. És una dada poc demostrable més enllà del testimoni oral, doncs no tots els carrers imprimien programa de festes, no existia coordinadora o Federació de carrers. Les publicacions i programes genèrics, tan sols citen 30 o 40 carrers amb activitats.

1921 - 1936

Les primeres cites de concursos de carrers guarnits impulsats des del Districte, son dels anys 20, però no és fins l'any 1935 que es té noticia de l'existència d'entitats coordinadores d'activitats. Així consta l'existència d'un "Comitè de Fires i Festes de Gràcia" impulsat per l'Associació d' Industrials i Comerciants de Gràcia, que tenia com a secretari a Josep Barrillón, i que organitzava un concurs de cartells i festivals benèfics. Tanmateix es gestionava del guarniment del c.Gran, encomanat aquest 1935, a Adrià Gual i Salvador Alarma. L'any següent, és a dir el 1936, es constitueix la primera "Federació de Comissions de Festes de la Ex-Vila de Gràcia", presidida per Fidel Payà.

1937-1977

Després del parèntesi de la Guerra Civil, ben aviat es reprenen les activitats festives, recolzades de ple per les noves autoritats, que probablement trobaven en aquest tipus de manifestació una ajuda cap a la normalització de la societat civil. La ferotge repressió que prohibia qualsevol manifestació en català es palesa en els programes i publicacions de l'època. Però les ganes d'expressió col·lectiva es canalitzen també amb els guarnits, que amb ironia, poc o molt, satiritzaven la situació. Encara es recorda, per exemple, l'enrenou provocat pel guarnit d'un carrer, ple de roba vella pensada, que es titulava "ropa vieja', en al·lusió a les "camisas viejas" falangistes. El resultat d'aquest estira i afluixa, és que augmenten el nombre de carrers i places guarnits, fins arribar als 70 carrers i 5 places el 1942. L'any 1950 fou també especialment assenyalat, ja que es commemorava el centenari de la declaració de Gràcia com a Vila independent. Aquest model festiu decau lentament, tanmateix corn en molts altres llocs de Catalunya. En els anys 60 només es guarneixen dos envelats, í el nombre de carrers guarnits comença a disminuir, 40 en els anys 50, 50 en els anys 50, 20 en els anys 60, fins arribar als 4 ò 5 carrers guarnits en els anys 1977-78. Simultàniament a aquesta decadència, i sota l'impuls de les recents legalitzades Associacions de Veïns, Assemblees de Músics i d'actors, s'organitzen grans balls i espectacles gratuïts en places com ara La Virreina, amb un caràcter entre reivindicatiu i solidari.

1980 - Actualitat

La darrera etapa és l'actual. Poc a poc, amb la reinstauració dels drets democràtics i gràcies l'esclat i recuperació dels moviments veïnals, es retroben els valors originals de la Festa Major de Gràcia. L'Associació de Veïns i Veines de Gràcia hi té un important paper en la represa de les festes als carrers de la zona nord de Gràcia.