La Festa Major de Gràcia ha estat relativament poc analitzada tant des del punt de vista històric com de l'antropològic o sociològic. És una festa relativament jove, tanmateix com la pròpia població de Gràcia. Un petit nucli de població pagesa, que en el segle XIX experimenta una mutació extraordinària com a vila d'artesans, obrers i petits comerciants. Dels 3.062 habitants el 1828, es passa a 61.935 el 1875.

Així del patronatge agrícola de Sant Isidre el 15 de maig, es passa a una celebració festiva en torn del 15 d'agost. En aquest sentit, els historiadors no s'han posat d'acord si aquest nou patrocini és el de la Mare de Deu d'Agost, o un dia més tard, el 16 d'agost, Sant Roc.

Encara que sovint es dóna com a dada més antiga de la Festa, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost del 1827, existeix una referència més antiga de celebració proporcionada per Francesc Curet. Argumenta aquest historiador, que com a conseqüència del trasllat forçós per la destrucció del convent de Franciscans del barri de Jesús: "...L'any 1817 va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Deu d'Agost es feia a l'ex convent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els anals de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta..." ("Visions Barcelonines, Muralles Enllà" p.37. Ed.Dalmau i Jover. 1956).

Per contra un altre historiador, Pere Duart, explica com un record viscut, a la seva infantesa (a finals del segle XIX) que " ... un parell de mesos abans de la festa, cada diumenge es passava la caixeta, que en deien de Sant Roc, per tot el veinat..." (Butlletí del Club Excursionista de Gràcia, "Mai Enrera", 1930. Agost. No.67. p.97)

En qualsevol cas, la Festivitat que es consolida a mitjans i finals del segle XIX, es va anar definint en un sentit més cívic que religiós, sota l'impuls de les nombroses entitats obreres i recreatives, com Ateneus o Societats de Ball.