Salutació

Aquest any, al carrer Fraternitat, parlarem de la “Casa Gran”, en la que naixem, vivim i morim, es tracta de l’Univers. Encara que a algú no li agradi per que – diuen – es poca casa i molt pati, cap vol anar-se’n a un altre lloc, però es que, l’Univers no és només la nostra casa sinó que és qui ens ha dissenyat, construït i donat la vida. Pot ser, que ho hagi fet per encàrrec d’ algú, però això no m’atreveixo a discutir-ho.

El nostre petit, petitíssim homenatge està dedicat a la manera en la que l’Univers ha fet aquesta feina. Tot va començar fa 15 mil milions d’anys, hora més, hora menys, amb una simple i perfecta onada de llum d’una temperatura inimaginablement gran, de milions de graus. Des del primer moment, lentament però sense descans, es va posar mans a l’obra, i des de l’àtom d’hidrogen els elements s’han anat associant per formar la matèria.

Així es com s’han pogut produir tots els salts evolutius necessaris per arribar a la aparició de l’home, un esser molt més capaç encara de comunicar-se, d’organitzar-se, d’analitzar i de decidir, de modificar el seu entorn i construir, de comprendre i imaginar i de configurar una humanitat unida i ordenada amb una finalitat comuna junt a la resta de l’univers, el de seguir evolucionant vers nous salts evolutius. Dic que es capaç, no que ho estigui fent, però no ens preocupem, l’univers té tot el temps del mon.

A Fraternitat, reproduïm modestament tota aquesta evolució destacant la bellesa de les formes que en cada procés adopta l’univers i aprofitem l’ocasió per deixar a l’aire una pregunta:

Casualitat?
Es tot això exclusivament producte la casualitat?