Aplec de la Sardana de Gràcia
L’Aplec de la Sardana de Gràcia és un dels més antics de la ciutat de Barcelona que es manté en actiu. Va néixer l’any 1956 immers en un ambient en el què la sardana era sinònim de lluita i reivindicació, al voltant dels actes “folkòrics” organitzats pel règim s’hi van començar a trobar els organitzats i, sobretot, pensats i ideats per la societat civil i el que resistia d’associacionisme.
Com un clar reflex de la voluntat dels graciencs de seguir mantenint viva la flama de l’associacionisme que sempre ha caracteritzat la societat catalana, l’any 1955 es funda la Federació de Comissions i Associacions de la Festa Major de Gràcia, presidida per Gaspar Ribé Carbó. A la primavera següent, el President, juntament amb Miquel Solé, Josep Blanes, Àngel Vallvé, Ramon Sanchís, Francesc Clariana i Florià Sánchez, amb el beneplàcit i l’impuls de Joaquín Millán Lavín, Cap Polític del Districte, van promoure el naixement del primer Aplec de la Sardana al Parc Güell. Aquest, fou el primer aplec de la sardana de la ciutat de Barcelona.
En pocs anys, l’Aplec de la Sardana de Gràcia va agafar una volada i una notorietat que va sorprendre als mateixos organitzadors. L’auge del fet sardanístic va viure durant els anys seixanta i principis dels setanta del segle XX una efervescència que queda palesa en el desenvolupament i la proliferació d’actes sardanistes. La Vila de Gràcia liderava aquest moviment a Barcelona amb la celebració del seu Aplec al Parc Güell, un indret molt remarcat en la difusió de l’acte en aquella època. En aquells anys on la senyera i “Els Segadors” estaven prohibits, la sardana i, més concretament, la interpretació de “La Santa Espina” era rebuda, ballada i escoltada amb una reverència superior a qualsevol himne. Les primeres notes d’aquesta sardana enardien als assistents dels aplecs i moltes vegades la policia decidia actuar com si d’una manifestació política es tractés.
L’alta presència del fet sardanístic a la Vila de Gràcia i el fet que l’Aplec cada vegada tingués més pes i repercussió enllà de la Vila va propiciar que la denominació original que es pot apreciar en el primer cartell “Aplec del Parc Güell” canviés per rebre el nom d’ “Aplec de la Sardana de Barcelona”. Amb aquest canvi de nomenclatura es fa evident la magnitud que va anar prenent aquesta celebració. La ciutat de Barcelona es veia incapaç d’organitzar un Aplec com el que ja es vivia a Gràcia i per aquest motiu, va decidir posar-li el nom de la ciutat a un acte que era organitzat pel conjunt de carrers i places que guarnien per Festa Major.
La importància d’aquest Aplec durant els anys seixanta i setanta queda de manifest en l’envergadura del mateix, tant a nivell d’afluència com en la participació. Com a fita històrica d’aquest Aplec, cal guardar en la memòria l’any 1965, edició en la qual van arribar a participar 10 cobles en el recinte del Parc Güell. Amb aquest motiu, a partir d’aquell any, a la publicitat de l’Aplec s’hi va afegir l’eslògan “12 hores seguides de sardanes”, fet que va durar fins a finals dels setanta.
Un altre dels fets que ens fan entendre la rellevància d’aquest Aplec durant la dècada dels ’70 és el fet de la proclamació anual del “Sardanista d’Honor de l’Aplec de Sardanes Ciutat de Barcelona”. Cada any es convidava a una personalitat rellevant de la societat de l’època perquè actués de padrí de l’Aplec. A tall d’exemple, podem trobar com a Sardanistes d’Honor d’aquella època personalitats il·lustres com ara el Pare Abat Cassià de Montserrat, músic, abat i activista cultural considerat un dels modernitzadors de l’Església catalana de la Transició; Jordi Pujol, quan abans de ser President de la Generalitat de Catalunya era una important polític i activista pels drets nacionals catalans; l’alcalde de Barcelona, Enric Masó i Vázquez; o la mateixa Antònia Macià, vídua de l’expresident Josep Tarradellas i símbol de la recuperació de la Generalitat de Catalunya.
Actualment, l’Aplec que es va començar celebrant al Parc Güell es celebra a la Plaça de Joanic el tercer diumenge de maig. És un dels actes més importants que organitza la Fundació de la Festa Major de Gràcia que fa un important esforç econòmic per mantenir viva la flama de la sardana a l’actualitat, impulsant la participació de tres cobles de qualitat com són la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, La Principal del Llobregat i la Jovenívola de Sabadell. En aquest aplec seguim celebrant concursos de colles improvisades, exhibició de colles veteranes o rifes de regals i premis per a tothom. Des de fa quatre anys, s’acompanya l’Aplec amb una cargolada popular per a dinar.
