Carrer Tordera

Vagin per endavant tots i cadascuns dels conceptes que habitualment utilitzem a les salutacions per donar la benvinguda a les amigues, a les veïnes i a les col·laboradores, per tant: bon rotllo, solidaritat, germanor, companyonia, amor, estima... per les que hi sou i per les que en algun moment hi vau ser. Dit això, com cada any, pensem que, tal i com està el món, no podem deixar passar cap oportunitat per dir i posicionar-nos al voltant d’algun del molts temes que ens preocupen.

El món camina de manera inexorable cap a l’abisme, el canvi, la revolució, la involució...? És fa difícil, segons la cosmovisió del lloc i, d’acord amb les estructures culturals i socials des d’on fem l’anàlisi, definir un patró homogeni i inqüestionable per respondre aquesta pregunta.

Malgrat això, i la desídia que molt sovint ens provoca, no podem seguir impassibles davant d’algunes atrocitats i injustícies que se segueixen perpetuant sense cap pudor i, sembla ser, sense masses esperances que, a curt termini, puguin canviar.

Així doncs, després de fer el preceptiu dol per deixar de banda molts altres temes  de cabdal importància que també afecten de manera molt negativa en la vida de milions de persones, entrem de ple en el tema que ens ocuparà d’aquí en endavant i, ho volem fer amb rotunditat:

Ras i curt , ens volem vives i apoderades!!!

No volem estendre’ns massa fent una introducció excessivament filosòfica, però per començar a situar-nos, val la pena recordar que la xacra del masclisme és una estructura molt poderosa que va molt més enllà del binomi home dona. Dissenyada per subjugar de manera impositiva i, molt sovint, violenta al 50% de la nostra societat amb indiferència  de l’etapa vital des d’on es faci l’anàlisi.

La nostra lluita està plena de grans esforços, de llargs silencis, de veus mai escoltades i de relats massa sovint oblidats intencionadament. Llistar les heroïnes i els moviments que des del feminisme s’hi han deixat la pell per defensar els drets de les dones i, també, els drets humans i les llibertats civils seria inabastable i, com a conseqüència de la brevetat, podríem caure en la sensibleria que en cap cas, ni molt menys, és el nostre objectiu.

Volem deixar palesa la injustícia reiterada, sistematitzada i expressament dissenyada que significa, una vegada si, i un altra també, deixar fora de joc a una part molt important de la societat menyspreant injustificadament i absurdament les seves capacitats i les seves virtuts i, molt sovint, emmascarant i, fins i tot, ocultant les seves  aportacions a la construcció de societats més justes i igualitàries.

N’estem fartes dels maxirulos de torn que, sota la pell de xai, perpetuen els estereotips de gènere intentant blanquejar les conductes hetereopatriarcals amb afirmacions i comentaris vergonyants, sexistes i paternalistes amb els que intenten devaluar el missatge de les nostres legitimes reivindicacions. No sé si ho sabeu, ignorants, ens segueixen matant i ens segueixen violant.

La nostra denúncia no es vol aturar únicament en la defensa del dret de les dones, sinó que com en moltes altres ocasions, fa un pas més endavant. També volem sumar-nos a totes les crides i les lluites dels col·lectius oprimits per la seva diversitat sexual: gais, lesbianes, transgèneres i intersexuals per demanar que s’eradiqui de les nostres societats qualsevol mostra d’homofòbia, transfòbia i bifòbia. No esteu soles!!!

Seria tot molt més fàcil, si com a societat respectéssim que qualsevol persona ha de poder viure de la manera com se senti millor, amb independència del sexe que li hagi donat la natura en el moment de néixer o el rol social que li hagi atribuït  l’estructura cultural on li ha tocat viure. De la mateixa manera, que tothom ha de poder expressar-se i experimentar la seva sexualitat de forma emancipada sense valoracions i qüestionaments subjectius construïts arbitràriament.

Per acabar, volem reivindicar i fer un merescut homenatge a totes les dones ignorades de la Festa Major que durant molts anys, tot i que sovint van ser el motor, la il·lusió, la ponderació i l’equilibri de la Festa, se les segueix recordant únicament per les seves aportacions en les tasques més domèstiques. Malgrat que hem de saber llegir el context, costa entendre perquè van ser esborrades  de l’espai públic quan havien demostrat amb escreix la seva  capacitat per generar comunitat i solidaritat. Segurament, si elles haguessin manat més, avui la festa seria més oberta, més solidaria  i molt menys crematística. A les tereses, a les loles, a les encarnes, a les nuris a les tines a les paulines, a les antònies, a les carmens... Moltes gràcies!!!

 

 

Bona Festa a totes!!!