Tordera

No fa massa la gent que estem en aquesta moguda de la festa del carrer pensàvem -hem de fer la salutació del programa- i, com sempre, no sabíem per on començar. Buscaven una paraula o una frase més o menys enginyosa, fresca i suggeridora per donar entrada al nostre solemne discurs. El resultat va ser decebedor . Ni les muses ni algun quinto que un altre van ser capaços de fer brollar la inspiració. Els tòpics es van verbalitzar un darrere de l’altre a mesura que també creixia exponencialment la frustració de tots plegats: De nou..., Un any més..., arriba l’agost... De vegades molts essers humans, creient-se el mèlic del món, cauen en la pedanteria de voler deixar petjada i transcendir a la resta sense tenir consciència de les nostres limitacions.

Com que algun dia s’havia de tancar el programa, finalment, vam posar damunt de la taula dues possibles solucions. Per una banda, recórrer als tòpics o deixar en blanc aquesta plana i, per l’altra, deixar-se de romanços estètics innovadors per impressionar a la concurrència i començar a escriure tot allò que volíem expressar. Vam decidir que seria molt més gratificant i profitós optar per la segona opció, per tant, van començar a posar fil a l’agulla i van iniciar aquest modest acte de reflexió col·lectiva que ara us presentem.

Malauradament, el masclisme és una estructura molt poderosa que transpira per tots els porus de la nostra civilització. Les nostres societats han estat dissenyades a partir d’una idea de supremacia de l’home sobre la dona. Sense qüestionar-ho donem per preconcebut i vàlids tot un seguit de tòpics injustos construïts de manera arbitrària en benefici de menys de la meitat de la població del planeta i en perjudici total de la resta. D’això se’n desprèn que una part molt significativa de la població té restringits i laminats molts drets i l’altra es considerà facultada per imposar la seva voluntat sense limitacions. Sobretot els homes, implícita o explícitament, (seguim) pensant que aquests constructes culturals ens emparen i donen dret per actuar de forma prepotent, violenta i insensible cap a les dones. Si no fos així no entendríem que un grup d’eixelebrats violents com si es tractes d’un trofeu de caça, difonguessin orgullosos les imatges d’una violació múltiple sense cap pudor. Certament, si volem acabar amb aquesta absurda i terrorífica xacra hem de plantar cara amb totes les eines al nostre abast, però per garantir un futur on la dignitat i els drets de les dones no es vegin mal-llevats constantment hem de revisar els models emocionals, els principis educatius, treballar el llenguatge, redefinir literatura..., en definitiva reconèixer la igualtat total entre els gèneres. Perquè ens entenguem, aquí ningú existeix gràcies a la costella de ningú. Tots som fills d’una mare i un pare El mediterrani ja no només és un abocador on una suposada civilització avançada deixa l’empremta del seu ambiciós i estúpid desenvolupament. Ara també, és un immens cementiri d’ànimes que han mort sense poder assolir els seus desitjos de trobar un lloc segur on refer les seves maltractades i torturades vides. Fugien de la guerra, de la repressió de dictadors despòtics, de l’explotació, de lluites ètniques... Algunes persones etiquetades com a refugiades, altres com a sense papers, persones immigrants..., i totes agrupadess sota el paraigües hipòcrita i ignominiós del tercer món o països subdesenvolupats. Una manera eufemística de tapar les nostres misèries. No ens enganyem eren persones amb majúscules i sense pal·liatius. Homes , dones, nens i nenes obligadess a deixar-ho tot per evitar la mort, la violació i l’esclavatge mentre, en el millor dels casos, les elits del planeta perden el temps amb debats interminables, subjectius i estèrils que mai solucionen res i, en altres, monarques, presidents, ministres i alts mandataris investits com a senyors de la guerra atien amb la benzina del negoci de les armes la destrucció dels territoris d’on han de marxar aquests milers de persones. Cal fugir dels discursos amb el que intenten enfrontar-nos entre bons i dolents i entre els que tenim drets i els que no. Cal ser contundent. Hem d’eliminar del nostre imaginari que aquesta gent ve robar-nos els nostres drets. És evident, que ningú escull on ha de néixer, però si que està prou provat que el lloc on es neix acaba determinant el futur i la sort de les persones. Als falsos messies disfressats d’estadistes responsables que alimenten els discursos xenòfobs i la por a la diferència cal recordar-los que, molt probablement, moltes d’aquestes germanes i germans venen a reclamar una mica de tots els béns que en èpoques pretèrites les potències d’occident els van arrabassar. Primer amb el tràfic i la venda d’esclaus i després amb les colonitzacions. Avui encara de manera submergida, amb la complicitat de dictadors sanguinaris, segueixen espoliant sense cap pudor tots els recursos necessaris per seguir alimentant la maquinaria del desenvolupament infinit. Quina vergonya!!!

Hem deixat al tinter molts temes que ens hagués agradat abordar, però l’espai destinat a l’escrit és limitat i en conseqüència hem hagut de prioritzar. Hem d’anar acabant i abans, breument, ens agradaria parlar de la utilització perversa que alguns fan del llenguatge. Les paraules diuen el que diuen, som nosaltres qui de vegades mitjançant un ús partidista i manipulat qui tergiversem el seu significat. Llibertat, estat de dret, justícia, solidaritat, violència, estimar... únicament defineixen conceptes, accions, drets, valors, desitjos, estats d’ànims... Estirar les definicions fins a límits inconcebibles per justificar accions del tot inexplicables o utilitzar eufemismes per definir les coses només és conseqüència de la mala praxis i de l’estupidesa humana.

Acceptem que tot té matisos i el món i les idees són polièdrics. Dit això, però, totes nosaltres tenim molt clar que cap persona hauria d’estar presa ni perseguida per expressar o defensar les seves idees, per defensar els desitjos de llibertat dels pobles i de les persones, per cercar un futur millor, per garantir els drets humans i civils, per denunciar les injustícies, per defensar-se de les agressions dels poderosos...

La nostra solidaritat i desig de llibertat per a totes les persones que canten, que pensen,que escriuen, que es mobilitzen , que fan política... perseguides i empresonadess.

Bona festa major i sort a tothom.