El Cant de la Sibil·la

L’any 2008 és quan la llavors Federació de la Festa Major de Gràcia decideix recuperar el Cant de la Sibil·la a Gràcia. Conscient del seu important paper com a agitadors culturals es va decidir fer un esforç per assumir una activitat més dins del cicle de Nadal que acabés enriquint el món cultural gracienc.

Dos anys més tard, el Cant de la Sibil·la fou declarat Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO i la seva recuperació es va expandir per altres temples de Barcelona. No obstant, la de la Festa Major de Gràcia, va ser una recuperació fins i tot anterior a la de la Catedral.

El Cant de la Sibil·la és una peça musical d’origen medieval amb reminiscències de melodies mossàrabs que és considerat el primer text poètic en llengua catalana. Aquesta peça és protagonitzada per una soprano que interpreta el paper d’una Sibil·la, una endevinadora provinent del món pagà que justament la nit de Nadal, abans de la missa del gall, realitza la seva profecia. Aquesta anuncia la fi del món i escenaris apocalíptics i aterradors. No obstant, el final del cant aporta una mica de llum ja que anuncia el naixement de Jesús en aquesta nit solemne i, per tant, l’arribada de l’esperança. El concili de Trento (1545/1563) va liquidar totes aquestes manifestacions parateatrals dins de les esglésies i el Cant de la Sibil·la va desaparèixer de Catalunya, quedant només viu en algunes poblacions de les Illes Balears.

A Gràcia el Cant de la Sibil·la es va recuperar gràcies a l’antiga Federació que va buscar les complicitats de l’església de Santa Maria de Gràcia i de l’Orfeó Gracienc per sumar-los al projecte. Passats deu anys d’aquesta recuperació podem dir que aquest acte ha quedat totalment integrat dins del calendari festiu nadalenc gracienc i que cada nit del 24 de desembre, l’església s’omple a vessar amb gent de peu pels laterals i tot per tal de poder escoltar aquesta manifestació cultural catalana.