Verdi del Mig

155 anys de Festa Major al carrer Verdi

 

No s’espantin... potser alguna persona pot pensar que s’exagera amb aquesta xifrà, fins i tot que és desmesurada, però paciència que tot seguit l’analitzarem amb detall, i dins d’aquestes dades també farem un repàs de què ha estat la festa, els darrers quaranta anys al carrer Verdi.

Repassant la història, ens hem de centrar en la urbanització d’una gran part del carrer Verdi, entre Vallfogona i Providència, realitzada pel comerciant de pedres precioses i regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Rosell i Imbert, el 1850, en una part de les antigues terres de La Virreina de Gràcia.

D’aquesta urbanització sorgiren els carrers Ample -avui Verdi-, Or, Plata, Rubí Perla, Topazi, Esmaragda i la plaça del Diamant, generant un nou nucli d’habitatges i fomentant l’arribada a aquesta zona de la vila, de moltes persones d’arreu de Catalunya, que aportaren la seva cultura i tradicions a la societat gracienca.

Una part d’aquests nou vinguts foren els que a poc a poc, anaren poblant el carrer Verdi, començant la tradició de guarnir el carrer per la festa major. Segons una notícia publicada al Diario de Barcelona, del 15 d’agost de l’any 1862, aquesta deia: […] tenemos noticia de que los vecinos de la calle Ancha o de las Monjas -avui, carrer de Verdi- la tendrán adornada e iluminada ambos días, teniendo lugar en las dos tardes varias sortijas de niños; por la noche habrá música y baile […].

Pocs anys després, el 1869, els diaris tornaven a parlar de carrer Verdi, però en aquesta ocasió com el carrer de les Monges, explicant que era molt llarg i que per guarnir-lo havien col·locat una gran quantitat de pins -tallats del bosc- cosa que va generar una gran polèmica ja en aquells moments, doncs una gran part de la societat va mostrar-se molesta per aquest fet.

Segons les cròniques de l’any 1885, el carrer Verdi, era protagonista també, d’un altre fet curiós durant la festa major, per un fanal penjat al balcó del primer pis i sobre la barberia del Sebastià Vilar, ubicada a la cantonada del carrer Verdi amb el de Perla. Un engalanament de la façana, en el qual, el citat fanal que era esfèric i fet de paper, projectava des de dins diferents ombres com, un cotxe, un currotaco, un cavall, entre altres figures, que anaven donant voltes, un fet que va despertar la curiositat tant de veïns, com dels foresters, que aquells dies visitaven els diferents carrers guarnits.

Uns anys més tard el 1896, durant la darrera Festa Major celebrada a Gràcia com a municipi independent, una festa una mica complicada, quan molts carrers no van voler guarnir els seus trams, ni celebrar cap mena d’activitat, justificant-se que tenien a diferents veïns a la Guerra de Cuba i que no estaven per a festes. Malgrat aquesta oposició de diferents carrers, l’alcalde Francesc Derch -el que fou líder de la Revolta de les Quintes de 1870- va fer valdre la seva vara per organitzar la festa major sense fer cas als veïns. Una de les activitats d’aquesta festa fou un castell de focs artificials, que és celebrar al carrer Verdi amb Providència, el 17 d’agost de 1896 a les 10.00 hores del vespre.

Amb el pas dels anys, les festes s’anaren repetint al llarg del carrer Verdi. Unes celebracions de les quals tenim constància a través de diferents fotografies i programes de la festa, com: la celebrada el 1902, entre els carrers de Perla i Encarnació, la de 1914 entre els carrers de Bellver i Sant Salvador, la de 1923 entre els carrers de Providència i Bellver, la de 1925 entre els carrers de Robí i Providència, la de 1959 entre els carrers d’Astúries i Robí, per citar alguns anys i trams.

Arribats al 1959, cal ressenyar la festa major del tram d’Astúries i Robí, que presidit per en Rafel Contel, el guarniren amb una rèplica del Tibidabo. A l’entrada d’Astúries aixecaren el clàssic avió, mentre que a la de Robí construïren una còpia de la talaia. Una decoració amb la qual guanyaren un accèssit. Malauradament, aquesta va ser l’última festa major del carrer Verdi, que amb el pas dels anys sembla que seria per sempre.

Anys més tard, amb la mort del dictador i l’arribada de la democràcia, els diferents moviments culturals de la vila, alguns dels quals vinculats amb l’Associació de Veïns de la Vila de Gràcia, començaren a cercar sensibilitats i a teixir connexions per a recuperar la Festa Major.

Paral·lelament aquestes accions, el primer carrer de sumar-se a la tradició de guarnir el carrer, va ser el de Verdi, entre els carrers Robí i Providència -Verdi del mig-, de la mà de l’Albert Font i acompanyat d’altres veïns, durant la festa de 1978. Una incorporació que va esperonar a altres carrers, que durant els anys següents s’anaren afegint a la celebració.

Pel que fa al carrer Verdi el 1979 es va celebrar en el tram Rubí - Bellver, malauradament l’any següent el 1980 aquesta unió es va trencar i va nàixer el carrer Verdi de dalt, entre Providència i Bellver. Finalment el 1986 s’integrava a la festa un nou tram de Verdi, el comprès entre els carrers de Perla i Or i conegut popularment com a Verdi de baix.

El fet que el carrer Verdi aplegarà a tres trams de carrers guarnits, va fer que a poc a poc, el centre de la festa, que es concentrava en els carrers de sota la Travessera de Gràcia, és trasllades al carrer Verdi, així com a altres carrers que s’havien anat sumant per damunt de la Travessera de Gràcia. Cal citar també, que els carrers Verdi de dalt i Verdi del mig, contribuïren molt alhora de presentar noves propostes de guarnits, guanyant en moltes ocasions el primer premi o quedar molt ben situats en el rànquing dels premis.

Una altra de les propostes que cal citar dels tres trams del carrer Verdi, fou la seva incorporació a la festa dels foguerons de Sant Antoni a Gràcia, organitzant cadascun d’ells un fogueró per als veïns, acollint també a altres persones foresteres.

Com la vida mateixa, el pas del temps va fer, que el carrer Verdi de baix, deixes de fer festa major. Un camí que seguí anys després el carrer Verdi de dalt, quedant finalment sol el carrer Verdi del mig, al qual si sumaren també algunes persones de Verdi de dalt.

Ara, el 2018, el carrer Verdi del mig celebra el seu 40è aniversari, si, han estat 40 anys de festa al carrer Verdi, d’una festa que va començar el 1862 i que té una història amb els seus alts i baixos de 155 anys. 155 anys de veïnatge, de convivència, de solidaritat i de treball amb comú, com en el període de la Guerra Civil Espanyola 1936-1939, quan els veïns d’aquest carrer amb altres del costat construïren el refugi número 14, Biada, Verdi, Topazi, Santa Clotilde, per refugiar-se dels bombardejos de l’Aviació Legionària Italiana, la Legió Còndor alemanya i els avions franquistes. Tot un exemple del treball comú que en el temps han estat capaços de fer les veïnes i veïns del carrer Verdi, abans carrer Ample i també carrer de les Monges.