Pregó de la Festa Major de Gràcia 2012

Pregó pronunciat pel senyor Esteve Camps Sala, des del balco de l'ajuntament de Gràcia el 14 d'agost de 2012

Conseller de Cultura de la Generalitat, Sr. Ferran MASCARELL, Alcaldessa accidental de Barcelona, i regidora del Dte.  Sra. Maite FANDOS,  autoritats que ens representeu, gracienques i graciencs, veïnes i veïns de la Ciutat, amigues i amics que ens visiteu, bona tarda a tothom.
Quan el President de la Fundació de la Festa Major de Gràcia, l’amic Ricard ESTRUCH em va demanar que fos el Pregoner d’enguany, la sorpresa va ser impressionant, però després de mantenir un canvi d’impressions i acceptar aquest repte, la primera cosa que em va venir al cap van ser els records extraordinaris de la meva infància dins de la Festa Major, i per començar us diré, que els primers passos de la meva vida els vaig donar en el Pla de Salmerón, lloc on vaig viure fins als tres anys, per després  traslladar-me a viure a la Riera de San Miquel, vivenda familiar fins el dia en què em vaig casar, amb una gracienque.
Si ve vaig deixar de viure a Gràcia, he viscut sempre rodejat de gracienques i graciencs, i segueixo amb el fort lligam, doncs on visc ara està construït per la Cooperativa Graciense de Viviendas, que com ja sabeu, va ser fundada per els Lluïsos, El Centre Moral, el Cercle Catòlic i l’Orfeó Gracienc, circumstància que va propiciar que molts socis de les Entitats fundadores, anéssim a viure al llindar dels límits de Gràcia.
Dit això m’agradaria que el present pregó, que vol ser una ràpida visió de les meves vivències relacionades amb la nostra Festa, ens esperonés a viure la Festa Major amb la millor predisposició a l’optimisme, i transmetre-us la mateixa alegria, solidaritat i tolerància que la meva família em transmetia des de ben petit.
Per començar, dir-vos que recordo perfectament la tómbola que les Entitats de Gràcia organitzaven al Pla de Salmerón, i que la finalitat d’aquesta, no era altra, que recaptar diners per poder organitzar els Homenatges a la Vellesa, festa que proporcionava un dia de joia als nostres avis, tot posant de manifest un dels primes valors dels graciencs,  la SOLIDARITAT amb els avis graciencs i no graciencs, que residissin al barri, els quals, a més del dia de festa i distracció, en més d’una ocasió  se’ls proporcionava una ajuda, personal, material o econòmica  durant  tot l’any.
Ja de més gran un record imborrable, és aquella tarda en que la Mare em preparava un tovalló de dimensions considerables, on s’hi pogués posar un plat, una tassa, un got i els coberts, per baixar al carrer i compartir amb tota las quitxalla del carrer, un gran aconteixement, com era la xocolatada que havien preparat els de la Comissió de Festes del Carrer, amb la seva  ració de nata,  un brioix i llet LETONA. (la situació del País era realment catastròfica i la majoria dels mortals, durant l’any no podíem gaudir  aquests petits capricis ).
Aquest extraordinari record quedava confirmat i ampliat un altre dia, on ens organitzaven les clàssiques curses de sacs, el trencar l’olla i finalment com apoteosi un espectacle de pallassos. (hem de pensar que en aquells anys no teníem televisió i  veure un espectacle infantil per a nosaltres era un privilegi).
Com podeu veure eren uns altres temps, però l’esperit de repartir ALEGRIA a la mainada sempre ha estat una de les qualitats de la nostra Festa Major, que sempre i en tot moment, ha obert els braços a tothom, sense el més mínim condicionant.
Aquestes primeres vivències  d’infància,  es van anar ampliant al passar a col•laborar i observar, com els veïns retallàvem les papallones per guarnir el carrer com a jardí, o retallar peixos per representar el fons del mar, o altres guarniments, i així, podríem seguir citant treballs manuals que al llarg de l’any, feia que els veïns compartíssim hores de treball i d’il•lusió,  un altre de les qualitats del nostre barri.
Quan per motius de l’increment del trànsit, a la Riera de Sant Miquel, varem deixar de guarnir al carrer, vaig tenir la sort de ser veí de la mateixa escala i replà d’un gracienc excepcional, que es deia Mario AUGÉ,  (q.e.c.) home vinculat al món artístic, associatiu i en especial cultural, que em va enverinar amb aquest cuquet que porta la nostra Festa Major, i va aconseguir que si ve ja no guarníem al carrer, participés en la Exposició Filatèlica que s’organitzava a la Vila.

I així va ser, quan un neòfit com jo, en el món  de la filatèlia, vaig participar en la meva primera exposició, de la mà del meu veí, amb el qual, varem enganxar en una cartolina els “matasellos”, de les cartes que rebíem a casa, posant-hi com a títol, MIS PRIMEROS MATASELLOS, títol que el jurat va valorar i premiar, i així vaig seguir col•laborant amb els Filatèlics de Gràcia, durant una sèrie d’anys.
Suposo que ja veieu, que mica en mica, vaig viure de forma progressiva tota la intensitat de la Festa, en els diferents vessants, i sempre constatant que l’esperit de la Festa, ha estat la tolerància, la diversitat, la solidaritat i l’alegria.
Aquesta circumstància, va motivar la meva participació més activa en l’Organització de la Festa, passant a formar part de Junta de la Federació,  durant un cert temps, i després col•laborant  de nou amb la Federació, per organitzar l’Aplec de sardanes de Gràcia, al Parc Güell i més endavant com a membre organitzador del Primer Concurs Fotogràfic de la Festa, en representació del Taller d’Història de Gràcia, del que en formava part de la seva Junta, i finalment, vaig formar part del Jurat qualificador dels carrers guarnits.
Si be totes las tasques realitzades, van ser motiu de satisfacció, permeteu-me que posi de manifest, que la més enriquidora sens dubte va ser la de formar part del Jurat qualificador, doncs al iniciar el treball,  sens va facilitar un dossier informatiu de cada carrer guarnit, en el que se’ns informava del material reciclat, els punts de llum, el metres de les matèries utilitzades i les hores de dedicació dels veïns per realitzar el treball .
Després de ser coneixedor en primera persona de les xifres anteriors, és quan valores molt més al treball de les Comissions de Festes dels carrers i els seus veïns.
Al citar les diferents tasques realitzades, no voldria oblidar la defensa en temps difícils de l’altra tradició pròpia de la nostra Vila, com és la Romeria a Sant Medir, i que en la dècada dels 60, va passar moments molt difícils perquè pogués subsistir, i malgrat tot, un cop més, els graciencs varem fer un gran esforç, i no tan sols  vam rellançar la festa,  sinó que fins i tot es va aconseguir perpetuar el record mitjançant el monument a les Colles. (obra de la escultora Núria TORTRAS)
Dins de l’amor que sempre he professat per Gràcia, mereix una menció especial, el pas per el Centre Moral Instructiu de Gràcia, des de l’edat de deu anys,  lloc on em van ajudar a formar-me i allà on he passat els millors moments de la meva  infantesa, joventut i maduresa, i és el lloc on es troben els meus millors amics, perquè sempre he respirat els valors que han caracteritzat la nostra estimada Vila.
Com  podeu veure em sento gracienc de soca i arrel, i si em permeteu, us voldria manifestar que la situació actual, que sens dubte és realment  crítica, no ha de condicionar la nostra il•lusió, ni el nostre enginy, doncs com heu pogut escoltar, les meves vivències de menut, van ser les privacions econòmiques, ideològiques i de tota mena, i mai ens va faltar la il•lusió per seguir treballant i defensant, de la manera que fossin les nostres idees, i per damunt de tot, amb molta IL•LUSIÓ i BON HUMOR.
Gracienques i graciencs, no ens deixem deprimir per les circumstàncies i pels catastrofistes, que intenten de totes formes amargar el present i si poguessin, ens hipotecarien el futur. Siguem valents i decidits, com sempre hem estat i seguim amb els nostres ànims i il•lusions, que sens dubte, així aconseguirem mantenir la nostra Festa Major, en el lloc que sempre ha estat.
Penseu que fins i tot, en els temps foscos de la dècada dels 60, la van incloure com esdeveniment a visitar per els turistes, dins de la campanya “Barcelona Ciutat de Fiestas i Congresos”, i els portaven amb autocar als Jardinets i els passejaven per els carrers per demostrar l’esperit de convivència dels veïns i del treball que realitzàvem.
Dit aixó, també us puc dir, que si bé en l’actualitat no disposem de cap campanya promocional al respecte, penseu que els estrangers, segueixen visitant la festa i us ho dic amb ple coneixement de causa, doncs un dels meus fills va conèixer una alemanya que visitava la Festa Major, per veure els carrers guarnits, i avui és la meva jove.

Crec que després d’explicar-vos les meves vivències, sols ens queda demanar a la nostra Patrona Santa Maria de Gràcia, que ens ajudi a no defallir, amb les nostres il•lusions, i el nostre permanent  somriure.
Abans de finalitzar el  present Pregó, dir-vos que  la meva intenció ha estat només fer una recopilació de les meves vivències, per animar-vos a seguir treballant per aquesta gran tasca, que és la Festa Major de Gràcia, tot sent conscient de la situació actual, i que malgrat tot, sapiguem superar les adversitats, amb la mateixa alegria de sempre i que així ens ho recorden els nostres simpàtics gegantons, el Torradet i la Gresca, els quals, hem d’acompanyar per repartir l’alegria que sempre ens ha caracteritzat.
No podria finalitzar el present pregó, sense demanar-vos que tots junts, cridem ben fort VISCA GRÀCIA, VISCA BARCELONA i VISCA CATALUNYA.