Salutació de Ricard Estruch, president de la Fundació Festa Major de Gràcia

Veïnes i veïns, amigues i amics de la Festa Major.
Una nova edició de la Festa Major us espera. Els anònims creadors han fet possible que, en un altre any ple de dificultats, els carrers i places de la Vila es converteixin de nou en indrets màgics a vessar de llum, color, imaginació i activitats per la complaença de tothom. Passegeu amb la calma necessària pels carrers i observeu els insòlits elements que els veïns i veïnes han reutilitzat i modificat per confeccionar les efímeres i esplendoroses decoracions. Gaudiu de la màgia que desprenen però respecteu-los i feu-los respectar. Vuit o nou mesos de feina demanen consideració i el respecte de tothom.
I permeteu-me que m’aprofiti d’aquesta salutació per acomiadar-me de vosaltres com a president de la Festa Major. La meva última Festa Major. Modestament crec, que amb el suport del meus companys de direcció, de la gent de les associacions de carrers i places, de les entitats, dels patrocinadors, dels cossos de seguretat, serveis de neteja, de l’eficient equip de tècnics de la Vila, dels mitjans de comunicació, de les parròquies i de les diverses administracions hem assolit amb èxit la majoria del objectius que ja fa set anys ens vàrem plantejar.
N’estic convençut de que deixem una Festa Major millor, però sempre millorable i per aquesta nova empenta fa falta gent més jove i preparada, amb la mirada posada a nous horitzons. La Festa Major és tan viva com la societat i sempre haurem d’adequar-la als nous temps però sense que perdi les seves essències més significatives. Una festa tan plural com la nostra ha de defensar i vetllar per les seves singularitats i hem de ser-hi tots al seu costat.
Arrelament, convivència, veïnatge, tradició, cohesió, voluntariat, abnegació, fidelitat, esforç, perseverança, generositat, humilitat, civisme, integració, d’aquesta barreja de valors està feta la nostra Festa Major, que ningú s’atreveixi a fer-li mal.
De res no ens val l’enyor ni la complanta,
/ ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
/ quan sortim al carrer.
Tenim a penes el que tenim i prou
L’espai d’història concreta que ens pertoca
/ i un minúscul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altre vegada
i que se senti la veu de tots, solemnement
/ i clara
Cridem qui som i que tothom ho escolti,
i en acabat, que cadascú es vesteixi
/ com bonament li plagui i via fora..,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol