Pregó de la Festa Major de Gràcia 2013

Bona nit a tothom, bona nit Gràcia, autoritats, amics i amigues. Gràcies a tots per estar avui aquí.
Estic encantat, content i afalagat per la vostra invitació, per donar-me la oportunitat de poder explicar lo important que ha sigut Gràcia per la música i sobre tot per els cinquanta anys de SIREX.
Vull que us ho cregueu com m’ho crec jo mateix. Sou el districte  de més cultura musical de Barcelona, de Catalunya i d’Europa i tot seguit us ho demostraré.
Tot començà als meus divuit anys, quan agafava el tramvia trenta nou que em portava des de la Barceloneta fins a la Plaça Rovira. De principi a final, cada dia, a la mateixa hora per anar a casa del Lluís Gomis, el nostre bateria.
El Lluís vivia al carrer de Verdi, 101, cantonada amb Providència.
Tants dies, tants mesos, fins i tot vaig acabar composant una cançó a la que vaig titular “EL TRANVIA”.
Totes les tardes al carrer de Verdi, ELS SIREX preparaven el seu repertori. D’allà van sortir LA ESCOBA,  QUE TE DEJE DE QUERER i tantes i tantes cançons que van enriquir el nostre dossier musical.
Quan fèiem una parada en l’assaig, ens escapàvem, baixant Verdi  i creuàvem Providència, fins arribar a “Cal Ros” on es feien unes partides de dòmino, d’un parell de nassos. Aquí vaig aprendre a fer trampes, i a picar ben fort damunt la taula de marbre. El sis doble, no el tenia mai ningú. Això eren trampes!!.
Anem a la música. ELS SIREX van actuar a la Plaça del Sol, del Diamant, al envelat de Sanllehí, al Grassot i a diferents carrers.
Hi vaig ser, el dia que TOM JONES es va treure la jaqueta mentre cantava la cançó que en aquell moment era la número 1 en les llistes de tot Europa, “ NO HI HA RES DE ESTRANY”.
Sí sí, es va treure la jaqueta i la va llençar al públic.
El jovent que va assistir al concert, no s’ho podia creure. Estaven davant del millor cantant d’Europa i possiblement del mon en aquell moment, “TOM JONES”.
La primera vegada que actuava al país i va ser a la Plaça del Sol. Esdevingué fantàstic, als  anys seixanta, veure figures de primera línia, següent molt difícil d’aconsseguir, però cada any al mes d’agost, venien a Gràcia, a la Plaça del Diamant, SILVIE VARTAN i ELS SIREX de teloners.
Directament d’Argentina, el galan- showman de la televisió com deia la publicitat, LUÍS AGUILÉ, al envelat de la Plaça Sanllehí.
Luís Aguilé es va enamorar de Barcelona i va viure llargues temporades, i ELS SIREX, seguíem fent de teloners.
I això no para, sempre amunt, a l’envelat del Grassot vam actuar amb tots els grups de moda en aquell moment, LOS SALVAJES, LOS MUSTANG, LONE STAR, LOS BRAVOS, que per cert, Pablo el seu bateria, era del carrer de Verdi, LOS RELÁMPAGOS, aquell conjunt madrileny que va triomfar amb una sardana “NIT DE LLAMPECS”.
Al Gran de Gràcia, davant del metro de Fontana,tots els diumenges a les  dotze del migdia, el Bar-Cafeteria ESTADIO, es transformava per obrir les portes a la joventut de la nostra ciutat.
GRÀCIA RESPIRAVA AIRE FRESC I LLIBERTAT. Pere Saus, el propietari, es va fer càrrec de portar-nos cada setmana a Perpinyà per comprar els discos de moda, aquí era difícil dons, sempre arribaven amb retard.
SAN CARLOS CLUB, la millor sala de festes per els joves de la època, on ELS SIREX li van dedicar una cançó, “ES UN CLUB MUY PEQUEÑO PERO BIEN”.
Cada diumenge a les dotze, Gràcia esclatava amb nois i noies que feien que el SAN CARLOS fos un vaixell petit on no hi cabia tothom. Dels matins vam passar a les tardes i la ruta era anar primer al KIKIRIKÍ, ubicat quasi al davant. LOS DISCOS VOLADORES, etc.,etc., etc.
Després van venir els BEATLES, però això es un altre historia. Ells  van anar a la Monumental.
A Gràcia, hi van venir els revolucionaris de les guitarres elèctriques, “ELS SHADOWS”. Ells van aconseguir què a qualsevol jove que li agradés la música i que tingués il•lusió per la guitarra, toqués “APATXE”.
Es va aconseguir que ELS SHADOWS, un dels millors grups instrumentals, toquésin al SAN CARLOS. No ens ho creiem ....i nosaltres de teloners.
Segueixo esgarrapant en la vida de Gràcia i no puc pas oblidar L’ORFEÓ GRACIENC”.
Els caps de setmana, teatre i de dilluns a divendres esdevenia un estudi de gravació.
En aquest lloc hi vam enregistrar tota la nostra discografia, això vol dir molts dies, moltes setmanes, molts mesos menjant els "bocatas" de truita amb pa amb tomàquet que ens preparava la senyora Encarna, la propietària del bar.
L’estudi, precari, enregistravem a dues pistes, una per les veus i l’altre per els instruments. A les hores,THE BEATLES i tots els grups estrangers, ho feien amb vuit pistes. Quina passada!!!
Peró una cosa tinc molt clara, ells no es van menjar mai els bocatas de la senyora Encarna.
Soc molt feliç de tenir aquesta munió de records meravellosos, perquè “ SI NO TENS RECORDS ES QUE NO HAS VISCUT EL SUFICIENT “.
Des de JOAN MANUEL SERRAT fins a LLUÍS LLAC, de JOSEP GUARDIOLA fins a RAMÓN CALDUCH,des de RITA PAVONE fins a JIMY FONTANA, SALOMÉ , LITA TORELLÓ, GELU, NURIA FELIU.
La il•lusió que hi van posar els pares i els avis, com us he dit al començament, han fet de GRÀCIA, el districte amb més cultura musical del mon.
Sempre heu tingut ambició i això es positiu per lluitar. La vostra competència a l’hora de lluir, engalanant les places i els carrers, us ha fet grans i es per això que GRÀCIA RESPIRA AIRE FRESC I LLIBERTAT!!!
Avui, em sento coix perquè al meu costat hi voldria tenir el LLUÍS GOMIS, el meu amic, el meu bateria, el que em va ensenyar a estimar aquest barri que n’era el seu.
GRÀCIA, mercès per a donar-me l’oportunitat de pogué parlar de la passió més gran de la meva vida, LA MÚSICA i això us ho dec a vosaltres.
SENSE GRÀCIA, NI ELS SIREX NI JO MATEIX HAGUÉSSIM EXISTIT MAI!!!
BONA NIT I BONA FESTA MAJOR
Antoni Miquel Cerveró (Leslie).
Barcelona, a 14 d’agost de 2013.