UNA EXPOSICIÓ D’HOMENATGE ALS 60 APLECS A GRÀCIA

El proper diumenge 8 de maig de 2016 a la plaça Joanic es celebrarà la seixantena edició de l’Aplec de la Sardana de Gràcia. Aquesta data rodona se’ns presenta com una oportunitat per mirar enrere, estudiar i analitzar l’evolució d’aquest Aplec i en conseqüència mirar cap al futur amb un coneixement de causa del que ha representat i representa aquest Aplec. Amb aquesta finalitat divulgativa, la Fundació de la Festa Major de Gràcia ha organitzat una exposició commemorativa que analitza l’evolució de l’Aplec des dels seus inicis fins a l’actualitat contextualitzant cada etapa que ha viscut l’Aplec amb el seu context històric i social corresponent. Aquesta exposició la podreu visitar cada dia laborable de 17:00 a 21:00h a la seu de la Fundació, al carrer Alzina, 9.

L’exposició està dividia en quatre àmbits cronològics on a través de cartells, fotografies, objectes, programes, documentació i retalls de premsa es podrà copsar la importància i l’evolució del primer aplec de sardanes de la ciutat de Barcelona. El primer àmbit explica el fets que impulsaren el naixement de l’Aplec de la Sardana de Gràcia al Parc Güell l’any 1956 i explica el context social i polític que es vivia en aquell moment. El segon àmbit aglutina les dècades dels anys 60 i 70 del segle XX,      que són recordats com els anys daurats de l’Aplec. Durant aquests anys l’Aplec viu el seu màxim esplendor i assoleix un prestigi dins de la ciutat i a tot el país que fa que l’Ajuntament de la ciutat li posi el nom d’”Aplec de Barcelona” a l’aplec gracienc. Són els anys on arriben a participar 10 cobles, l’esplanada del Parc Güell s’omple de balladors de sardanes, l’Aplec surt a tots els diaris i el ressò mediàtic és tant gran que l’organització ha de convocar una roda de premsa i un sopar per als periodistes només per aquest tema. A més a més, s’instaura la figura del “Sardanista d’Honor” de l’Aplec, càrrec que van ocupar les principals personalitats civils del moment com ara l’Alcalde de Barcelona, Joan Miró, Antònia Macià de Tarrdellas, Jordi Pujol o l’Abat Cassià de Montserrat.

El tercer àmbit recorre els anys de transició de les dècades dels 80 i 90. Durant aquests anys de “normalització” política, la sardana per aquell simbolisme de lluita i reivindicació i comença a ser percebut socialment com un moviment caduc i desfasat. En conseqüència l’Aplec inicia un declivi enmig de celebracions pel 25è aniversari. L’any 1987, l’Aplec adopta el nom amb el que popularment es coneix i que avui dia ha arribat a nosaltres: “Aplec de la sardana de Gràcia”. És en aquest moment on comencen els canvis d’ubicació i passa a celebrar-se a Pi i Maragall, per tornar al Parc Güell a l’inici del segle XXI, que conforma el quart àmbit de l’exposició. No obstant, l’Aplec torna a moure’s i baixa a Bailèn amb Sant Antoni Maria Claret per acabar celebrant-se on es fa actualment, la Plaça Joanic.

Si voleu descobrir més històries i veure fotografies i documents que reflecteixen la dimensió d’aquest Aplec i la seva aportació a la història del sardanisme i a la de Gràcia, visiteu la nostra exposició que homenatja a totes aquelles persones anònimes que al llarg d’aquests 60 anys ha mantingut viva la flama del sardanisme a la Vila de Gràcia.