El pregó de la Festa Major de Gràcia 2016 d’Imma Sust
REGIDOR: ELOI BADÍA
Alcaldessa de la ciutat veïna de Barcelona!
Estimats i estimades! Veïns, comerciants, visitants de Barcelona... gent que viviu les festes de gracia i gent que viviu a Gràcia. ¿Queda algú encara?
Hi ha dos tipus de persones que viuen a Gràcia
- Les que foten el camp per la festa major, com l'Elvira de la plaça del diamant.
- Les que porten 6 mesos guardant càpsules de nespreso i recollint plàstics dels containers.
Per començar, us diré dues coses molt importants:
1. Aquesta és la millor festa major del món!
2. Això impressiona molt i jo quan em poso nerviosa vomito...
Vull agrair a totes les persones, veïns i veïns, comerciants, la fundació festa major de gràcia, amics, coneguts i saludats que fa molts mesos que esteu treballant perquè aquesta festa sigui possible. Aquesta és la festa de la generositat, de la solidaritat i de l'alegria.
Una festa que no exclou a ningú, al contrari. Que suma talent per totes bandes.
Castellers de Gràcia, Xiquets de Valls.
Geganters de Gràcia i geganters de santa coloma de Gramanet.
Vermuts rumberos, havaneres i corals de iaioflautes!
Concursos de gossos
Campionats de futis i de botifarra
Concursos d'amanides i de truites!!!
No he vist una Festa Major amb més concursos de truites!!
El que no s'ho passa bé a aquesta festa és perquè no li dóna la gana!
I si no us agrada la marxa o voleu estar tranquils, sempre podeu anar a veure Buscando a Nemo o la pesca del salmon en Yemen!! A fraternitat de baix.
Ara tocaria aquella part avorrida del pregoner de torn, on explico la meva vida gracienca. La meva infantesa amb la mare veient obres de teatre als lluïsos, el Sant Medir ... però no cal! Els que em coneixeu, ja ho sabeu. Adoro aquesta barri. I la meva vinculació amb Gràcia és molt forta. I no parlo només de les meves nits al Alfa!
La vida em va regalar, ja fa tres anys, la possibilitat de treballar al carrer Torrent de l'Olla amb Astúries. Sí, pels que no ho sàpiguen, sóc l'encarregada de la botiga eròtica amantis. Sóc molt feliç compaginant la meva feina de comunicadora amb la de botiguera gracienca. La meva tieta Sílvia tenia una botiga de roba a alegre de dalt (Silvia, roba per tots) – Ara deu haver un shawarma per tots. La Silvia era molt feliç. Em deu venir de família.
La botiga m'ha confirmat el que jo sospitava: GRACIA ÉS UN BARRI MODERN , OBERT I TOLERANT.
I clar, ser la pregonera d'aquesta festa que adoro, estimo i visc! És un super honor. I un luxe, Ja sabeu... que aquesta és la festa 199. L'any QUE BÉ en farem 200. Però de pregoners, n'hi ha des de fa ben poc. Concretament des de l'any 1986.
La primera pregonera, ser escollida, amb gran encert, la Gran Sílvia Munt, la nostra Colometa. Que seria de Gràcia sense la plaça del diamant?
Si algú encara no l'ha llegit (parlo a la gent jove) és una novel·la molt maca. Un llibre!!! No fa por! Ho dic per l'estàtua de la plaça del Diamant. Que la Colometa sembla un zombie de Walking Dead.
El que us deia, és un luxe ser aquí ara mateix, i una mica un miracle també, perquè de 31 pregoners... sabeu quantes dones han estat escollides per fer aquest pregó? 7 i una servidora 8
Dones com Elisenda Roca, Mont Plans, Laia Ferrer o l'actriu Mercè Montalà, l'any passat.
L'altre dia un periodista em va dir... Ara hauríem d'anar alternant no? Un any una dona i el següent un home. Si home!!!, que alternant ni que alternant! Ara toca com a mínim 10 dones seguides!.
Que avui fem historia. Per Primera vegada, hi ha dos dones pregoneres consecutives. L’any passat la Mercè Montalà i aquest jo.
GUARNIMENTS
Una de les coses que més m'agraden d'aquesta festa, com a tothom, són els guarniments dels carrers i les portalades. Aquest any, hi ha més carrers que mai
Ha tornat FRATERNITAT DE DALT! Que tornen per totes. A pel vostre TRO DE FERRO. Amb aquest joc de trons espectacular! I també fan concurs de truites! Fraternitat i comming
També s'apunta a la festa, la PLAÇA DEL POBLE ROMANÍ. La plaça de la rumba catalana! Amb actuacions, pel·lícules, concerts... i vermuts rumberos!!! No fan truites, però fan un taller de palmes rumberes amb en Peret Reyes.
Proposo que l’any vinent fem un pas endavant. Innovem una mica. Fem una truita mentre toquem les palmes.
Ara, que fa 600 anys de l'arribada del poble gitano a Catalunya. Que seria de Gracia, sense els gitanos. Que seria de nosaltres sense la rumba catalana i que seria de Gracia sense el SABOR DE GRACIA que actuen dissabte a la plaça del sol.
I no oblidem la plaça del Raspall!!! Que es fan moltes activitats. Concerts. Sigelpa divendres a la nit!! us els recomano mooolt
Repassant els guarniments d'enguany... m'he donat compte d'una cosa curiosa.
Carrer Tordera – La Mar salada
Joan Blanques: La cala de Baix de tot
Carrer Mozart: ballena endins
A verdi del mig: California Dreams (los vigilantes de la playa). fan rabieta!
Al carrer Progrés: Els pirates del Carib!
I aquesta plaça de la VILA DE GRACIA: plena d'aigua!!!
I portalades com les d’Amantis i Oslo (les autentiques teresines de Gràcia). Bon vent i barca nova!
Qué ens passa amb tanta aigua, mar, surf, pescadors i pirates... que ho volem tot no??? I clar, a Gracia ens falta el mar per ser perfectes.
Suposo que per això, aquesta obsessió per decorar tants carrers amb motius marítims... Això vaig pensar, fins que l'altre dia, en Josep Maria Contel... que és un home molt savi, em va dir. No tenim mar, però tenim un PORT MARÍTIM fantàstic que es diu BARCELONA!!!
Tenim els millors cinemes, teatres, els millors bars per sortir , els millors carrers per passejar!!! Que a Gracia no hi ha taxis!!! Us heu fixat. Fora de Torrent de l'Olla no hi ha casi taxis. No s'atreveixen a entrar, per pànic a no saber sortir!!!
Aquests carrers que tenim amb aquests noms tan bonics... Llibertat, Fraternitat, Progrés... Ros d’Olano! Que també es diu Terol, carrer del Cigne i Bruniquer!!! QUINES GANES DE DESPISTAR!
Jo alguna vegada m’he atrevit a agafar un taxi des de el centre per anar al Teatreneu.
A veure, tranquilo, me subes por Gran de Gràcia… JA FAN CARA DE PÀNIC!!!
Vamos a buscar Terol, que también se llama Bruniquer… podemos girar por Montseny, que también se llama… Sant Lluís ...
No els hi pots dir la adreça exacte… ¡Que els hi explota el gps!
Parlant de carrers! I de carrers engalanats... Aprofito per reivindicar una mica, la feina que fa la gent individual que decora les seves portalades. No tots tenim 70 amics o veïns per decorar el nostre carrer i això no es ha de fer perdre la il·lusió. Aquelles portalades senzilles, aquells carrers humils fets amb 4 ampolles d'aigua. Aquí a Gracia, les ampolles d'aigua són com els porcs! Que s'aprofita tot.
10 dies abans de les festes, aquest barri es converteix amb el barri més perillos de Barcelona. No es pot veure aigua pel carrer, ni portar bosses de brossa! L’altre dia vaig veure un guiri acollonit. Es veu que una iaia li havia arrancat la botella d’aigua de les mans.
No li robaran pas l’Iphone! Amagui l’aigua!!! L’ampolla! Esconde la botella!
A GRÀCIA CADA DIA HI HA MÉS GUIRIS… que no passa res. Venen a fer gasto… I van al Parc Güell. Clar, Gràcia es el mig. Venen de la plaça Catalunya. Passen per aquí de camí al parc ... es perden, no saben sortir i aquí cada vegada hi ha més guiris!!!
El drama el tenim, les persones normals que volem anar del centre a Gràcia amb el 24. Si el problema només fos que el bus va a tope de guiris i no podem casi respirar… no! El problema es que el trajecte que podria durar 20 minuts, dura 3 hores. A cada parada tenim al guiri despistat que pregunta mil coses abans de pujar, que vol pagar amb un billet de 100 euros, que pregunta: que va al parc Güell???
Proposo UNA LLLANÇADERA DE LA PLAÇA CATALUNYA AL PARC GÜELL! Ens faria la vida més fàcil a molts graciencs.
ANEM AL TEMA DEL PREMIS DELS CARRERS
El tema dels premis sempre ha estat un tema conflictiu. Però no penseu que això és cosa d'ara. Tenim constància, amb una fotografia, del primer carrer que es va enfadar. Era l'any 1931 i el carrer, el carrer CAMPRODON!!!
Tinc la foto, després la penjo al twitter.
Durant la Festa Major d'aquell any, els veïns del carrer Camprodon varen penjar a la portalada que donava amb el carrer de Milà i Fontanals el següent escrit:
"AQUEST CARRÉ Á SIGUT PREMIAT AMB 'L 5 PREMI – LA COMISSIO Y TOT 'L VEINAT 'L REBUTJA COM Á PROTESTA PEL FALLO –La comisio–"
Ara ja no passa això oi? La gent no s'enfada pas. De totes maneres, si dimarts a la matinada veieu a algú que s'acosta amb una torxa aprop del carrer guanyador... vigileu!
Molaria que algun any, guanyés un carrer que no sembles dissenyat pel Foster... ¿Així, per variar no?
GRACIA – Un barri que sap com funciona molt bé , el tema de la Independència. Potser podríeu donar algun consell als polítics catalans , que sembla que no se'n surten gaire no creieu?
El 4 de març de 1821, Gràcia va obtenir la seva primera independència municipal, Però aquesta independència durà ben poc: 3 anyets
Després, la va aconseguir durant 47anys! Del 1850 fin el 1897.
LA VILA INDEPENDENT DE GRACIA! Sona bé oi?
Tal comanem, veig més fàcil aconseguir la independència de Gràcia, que la de Catalunya.
Fem-ho? Declarem la república independent de Gracia? I fem president al Alfonso! Amb els seus gossos Thor i Ulisses, que tenen més seny que molts polítics! i l'Alfonso bastant més criteri i sentit comú!
Alguns no fan res més que enfrontar-nos. Que es barallin ells, que són el que cobren per manar. En serio, nos ens enfrontem! Que duri aquest bon rotllo tot l'any!!!
Vaig acabant que m'altero... Vull parlar una mica de sexe.
Desitjo una festa cívica i lliure d'assetjament sexual.
Aquest tema és delicat, ho sé, però important. Si passa a arreu de l'estat espanyol, és molt probable que passi a Barcelona i és molt probable que passi aquí també. És complicat d'entendre o d'empatitzar, perquè és un conflicte que costa de visualitzar. Per exemple, el tema del civisme és fàcil de veure. Si un tio guarro es pixa enmig del carrer, potser no el veiem, però la pixada queda a allà. Qui diu pixar, diu vomitar.
Però clar, si una dona veu una mica massa i un home se n'aprofita, potser , potser no ho veiem.
Us diré una cosa molt important i m'agradaria que m'escoltéssiu amb atenció. Sobretot els joves.
Les dones tenim tot el dret del món: primer, d'anar vestides com ens doni la gana i segon, de veure el que ens doni la gana. Que vagi beguda no et dóna dret a què li toquis el cul.
El sexe és fantàstic! Però s'ha de fer amb cap i mai si un no en té ganes. Quan un no ho vol fer o no està en les seves plenes capacitats per disfrutar-lo, allò ja no és sexe. Allò és un delicte. Que us quedi clar.
Volem una festa lliure de violència i de masclisme.
I ja acabo. Ens veiem fent vermuts rumberos, truites i el que faci falta!!! Visca la república independent de Gràcia, visca Catalunya i Visca la festa major!!!!
