Recuper el Pregó de Carla Carbonell per la Festa Major de Gràcia 2022

Si et vas perdre el pregó de Carla Carbonell, expresidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia et deixem el link de Betevé perquè el recuperis: 

https://beteve.cat/cultura/prego-festes-gracia-2022-carla-carbonell/

D'igual manera, et deixem aquí el text íntegre:

 

 

 

Bona tarda, graciencs i gracienques.

Autoritats, veïns i veïnes, que poc m’esperava ser avui aquí, en la meva primera Festa Major després de ser presidenta. Pensava que ja se m’havien acabat els discursos!

He de dir que quan l’Eloi ho va proposar en el darrer patronat em va agafar amb el peu canviat. No m’ho esperava en absolut i no és falsa modèstia.

Després de dir que sí, vaig estar pensant què us podia dir que fos del vostre interès. És evident que sóc aquí avui pel meu pas per la Festa Major com a presidenta i que és d’això del que hem de parlar, però deixeu-me que, a més, us expliqui per què crec que la Festa Major és un exemple de vida.

Si a tots els que som aquí ens pregunten pels titulars de la Festa Major dels darrers 8 anys, podem fàcilment coincidir. Els darrers dos mandats es poden resumir en uns pocs destacats:

• La primera dona presidenta
• La celebració del bicentenari
• Els atemptats del 17 d’agost del 2017
• La pandèmia de la covid-19.

 

El 28 d’abril del 2014 vaig ser nomenada presidenta de la fundació Festa Major de Gràcia amb trenta-un anys acabats de fer. Després d’algunes reunions intenses i davant de la possibilitat de canvi, alguns carrers em plantegen la idea de presentar-me. Fins al moment no m’havia ni passat pel cap, però el nerviosisme que va generar entre alguns personatges més “tradicionals”, el fet que fos dona i jove… em va acabar de convèncer, i fins avui, que m’ha substituït una altra dona jove. Alguna cosa deu estar canviant, per fi. La dona ha tingut sempre un paper rellevant en la Festa però segurament massa invisibilitzada o mai abans en càrrecs de lideratge. Doncs sembla que hem vingut per quedar-nos.

Al principi hi havia qui es preguntava com una doctora en física acaba de presidenta de la Festa Major, però… perquè no?, els físics també tenim vida, o ho intentem, també ens agrada la cultura, també fem coses… i a la Festa li va bé una mica d’estructura… física.

No tinc intenció de fer un repàs ni una valoració del meu pas per la Festa, però sovint em pregunteu pel millor i el pitjor moment viscuts durant aquests vuit anys i això em servirà per enllaçar amb la resta.

Tots dos moments són coincidents. El millor i el pitjor moment està entorn del 17 d’agost de 2017.

Perquè és el pitjor moment, és obvi i no crec que calgui gaire explicació. La violència extrema contra la vida i la llibertat d’un atemptat parla per si mateixa.

El millor d’un moment tan complicat rau en la reacció i l’actitud de la gent. Després d’unes hores d’incertesa, tensió, por… la gent es va reorganitzar, complint sempre amb les indicacions dels cossos de seguretat, per ser present als carrers i que aquests fossin un punt de trobada tranquil i pacífic per passar els moments difícils plegats. Molta gent va baixar a seure a la fresca, a petar la xerrada i a compartir activitats tranquil·les durant el dia. Els moments d’angoixa, si es passen en companyia, es passen millor, i aquells dies, la vila va estar més unida que mai quan la nostra festa havia estat estroncada pel mig just abans de l’acte més nostre.

L’emotivitat de l’acte adaptat de premis que es va fer el matí del 21 d’agost i de la jornada castellera amb els pilars de totes les colles que havien de venir és difícil de descriure. Encara em ve sovint la imatge de la canalla de la colla deixant anar 16 globus, un per cada una de les víctimes comptades fins aquell dia.

Aquí va quedar palesa, una vegada més, la força del col·lectiu.

Em recorda sempre al lema de Més que un club. Perdoneu, ja sabeu que sóc molt culer, però és que ens ve com anell al dit. La Festa Major de Gràcia és més que una Festa Major. Si preguntes a algú forà a la Festa què és, et parlarà d’activitats, cercaviles, música… i sí, la Festa Major és això, però és molt més.

Sabeu que gent d’arreu del món ve a conèixer la nostra experiència. Recordo la visita d’una gent de l’ajuntament d’Israel. Ens explicaven que volien utilitzar la cultura com a eina de cohesió en alguns barris i que tot el que havien promogut havia tingut molt poc seguiment. Volien saber què fèiem diferent nosaltres perquè la gent s’hi sumés.

Els costava molt d’entendre que la nostra Festa fos una activitat NO promoguda per l’ajuntament sinó per la mateixa gent. De baix a dalt i no de dalt a baix. Els explicàvem que és imprescindible trobar un motiu, un objectiu comú que passi per damunt de qualsevol diferència individual. En el nostre cas és el guarnit. El motiu pel qual tot un conjunt de persones, en molts casos radicalment diferents, queden per dedicar una part molt important del seu temps, és per fer el guarnit. Aquest és l’objectiu compartit que ens empeny per afrontar les diferents dificultats que ens podem trobar al llarg del camí, siguin pandèmies o les clàssiques dificultats de les relacions interpersonals.

Quan aquest propòsit es desdibuixa o perd pes davant de les dificultats és quan la comissió trontolla, els carrers s’escindeixen o es dissolen. Quan aquest objectiu comú no existeix és impossible iniciar un projecte amb tal grau de transversalitat.

Perquè una comissió sigui forta, perquè la Festa Major sigui forta, aquest objectiu comú ha d’estar al centre i ha de ser robust. Això només és possible i estable en un entorn de respecte, cohesió, tolerància, equilibri i coresponsabilitat.

Us sona d’alguna cosa? El que la Festa Major necessita per tirar endavant és el mateix que li cal al món: respecte, cohesió, tolerància, equilibri i coresponsabilitat.

Si apliquéssim en altres aspectes del nostre dia a dia el que, amb gran esforç, apliquem perquè la nostra Festa Major sigui un èxit, potser tindríem un món una mica millor.

La Festa Major evoluciona com ho fa la societat. En alguns temes anem per davant, en d’altres anem a remolc, però els nostres fonaments són sòlids perquè el nostre objectiu compartit està clar. Mentre el nostre objectiu comú no trontolli, mentre protegim el guarnit i tot el que això significa, la Festa estarà segura i serà forta.

Malauradament, sembla que no som capaços d’aplicar aquests mateixos principis en altres àmbits de la nostra vida. Fem una mirada enrere per destacar algunes de les coses que han passat en aquests darrers vuit anys:

 

• La crisi iniciada el 2014 entre Rússia i Ucraïna ha acabat finalment en una guerra. Ara que, una vegada més, està passant a Europa, ens en fem creus i ens posem les mans al cap. Si m’ho diuen uns mesos abans, no m’ho crec. És, sense dubte, un fracàs de la diplomàcia europea, però és que al món hi ha actualment 57 guerres actives! De fet, el secretari general de l’ONU ha dit recentment que "Estem a un malentès de l'aniquilació nuclear”.
• 280 atacs terroristes al món en els darrers vuit anys, entre ells el de Barcelona i els de París.
• 24.415 migrants desapareguts al mediterrani des de 2014 fins al 29 de juliol de 2022.
• 423 víctimes mortals per violència de gènere a l’estat espanyol entre 2104 i 2022. En el primer trimestre del 2022, hi ha hagut un increment del 21,6% d’agressions sexuals, i darrerament no parem de sentir històries de punxades a les discoteques, però què estem fent??!!
• L’aparició Black Lives Matter arran de la violència policial als Estats Units.
• Mentre Escòcia està pensant a dur a terme un segon referèndum, aquí els líders polítics acaben condemnats entre 9 i 13 anys de presó per fer-ne un de descafeïnat. A més, els i les votants vàrem acabar rebent pals fins al carnet d’identitat, malgrat que la justícia digui que érem els votants, les que butlleta en mà estovàvem a la policia que anaven armats i amb casc.  A més, ens apliquem el 155!
• El Regne Unit vota Brexit i s’executa al cap de quatre anys, mentre els nostres presos polítics continuen a la presó i es destapen els majors casos de corrupció de la política espanyola dels darrers vint anys…
• un personatge com Trump guanya les eleccions. Sort que només durà quatre anys, però quan perd, resulta que assalten el capitoli i s’endú papers d’Estat. Tot molt democràtic i civilitzat… De fet, una de les genialitats de Trump va ser abandonar l’acord de la COP21 de París, segurament la cimera més rellevant del segle on més de 200 països acorden reduir les emissions de CO2 per mitigar el canvi climàtic. Tot i que, segons Rajoy i el seu cosí, pensen que “no hay para tanto”.
• Tanmateix, estem a les portes de la sisena extinció massiva, només que ara, no és fruit esdeveniments naturals com impactes de meteorits, increment de l’activitat solar o moviments tectònics sinó que és, clarament, conseqüència de l'activitat humana.
• L’ONU ha alertat que cada dia s'extingeixen 150 espècies.
• Actualment, hi ha comptabilitzades unes 5.200 espècies en perill d'extinció. L'amenaça principal per a aquests animals és la destrucció i fragmentació dels hàbitats i el canvi climàtic.
• A la llista vermella d'espècies amenaçades figuren un 27% dels animals i plantes coneguts. Els mamífers constitueixen deu dels dotze animals més amenaçats: pandes, tigres, elefants, goril·les, óssos polars, balenes, rinoceronts, ximpanzés, lleopards i dofins d'aigua dolça.
• Els darrers cinquanta anys han suposat un cost de desforestació mai abans vist en la història de la humanitat, arrasant un 15% de la superfície mundial de vegetació equivalent al territori d'Espanya, Portugal i França. Ara, un nou estudi alerta sobre la pèrdua de 4.567 quilòmetres quadrats de la selva de l'Amazones en els darrers deu mesos: un 54% més que el període anterior. Bolsonaro fent de les seves.
• Una de les principals causes d'aquest augment continu de l'explotació dels boscos rau en l'increment del consum de carn i la consegüent expansió de la ramaderia extensiva, així com el cultiu de soja i la creació de pastures per a la ramaderia. És a dir, la nostra dieta se situa al punt clau de què està succeint a l’Amazònia. No dic que us feu vegetarians, però potser no cal menjar carn cada dia…
• En els darrers trenta anys la Terra ha perdut 28.000 milions de tones de gel, cosa que representa un 65%.
• En aquest període, la capa de gel de l'Àrtic s’ha reduït uns 950 mil quilòmetres quadrats, és a dir, prop del 20%.
• Si continuem així, el pol nord es fondrà l'estiu del 2040. Per això falta divuit anys companys. De veritat ho volem veure passar?
• El món és un lloc interconnectat. El que passa a l'Àrtic té un gran impacte a la resta del planeta. El nombre de desastres relacionats amb el clima s'ha triplicat en els darrers trenta anys. Pluges més fortes, tempestes més llargues, majors sequeres, aquests esdeveniments en part estan relacionats amb la pèrdua de gel a l’Àrtic.
• Més de 20 milions de persones cada any es veuen obligades a abandonar casa seva a conseqüència dels efectes del canvi climàtic amb el que això també suposa per l’augment la crisi alimentària actual i futures.
• El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient estima que, per a l'any 2030, adaptar-se al canvi climàtic i fer front als danys que suposarà costarà als països en desenvolupament entre 140 000 i 300 000 milions de dòlars a l'any.
• La calor intensa d’aquest mes de juliol, un dels més sufocants de l’última dècada, ha provocat la mort de 180 persones a Catalunya i 2.176 a tot l’Estat.
• En els primers set mesos de l'any, es calcula que han mort 352 persones més de les esperades per les condicions meteorològiques a Catalunya, 4.090 a tot l’Estat.
• La temperatura mitjana del planeta ha pujat 1,1 graus respecte a l’època preindustrial. A la mediterrània, 1,5 graus i a Catalunya 1,7 graus. A aquest ritme és impossible assolir els objectius de 1,5 graus acordats al COP26 de Glasgow. I segurament aquest serà l’estiu més fresc de la resta de les nostres vides.
• Que tots els països del món arribin a acords en el marc de la COP és imprescindible, però complir-los i que arribin en el nostre dia a dia, és ja imperatiu.

 

Tenint ara molt present com ha estat de rellevant ha estat l’impacte de la covid-19 sobre les nostres vides, el que ens espera si continuem així, serà molt més colpidor.

Mig món es carrega l’altre mig i entre tots ens estem carregant el planeta.

Podem canviar les coses?

Ras i curt. La resposta és SÍ, però no estem fent el que és necessari.

La capacitat la tenim, sigui tècnica o humana, només ens falta voluntat.

Ens falta trobar un motiu, ens falta trobar el nostre guarnit. Nosaltres ho fem en el nostre reducte gal. Projectem-ho i mirem de canviar les coses.

Però sense compromís, respecte, cohesió, tolerància, equilibri i coresponsabilitat, és impossible. Obrim els ulls, elevem una mica les mires. Que no passi al costat de casa no vol dir que no estigi passant. Treballem pel bé comú, com fem per la nostra Festa.

Busquem tots individualment el nostre motiu, el nostre guarnit personal, i amb una mica de convicció i persistència, comencem a decantar la balança.

Traguem la lupa, prenguem la Festa Major com a exemple i siguem el motor del canvi que necessita el planeta, que nosaltres ja tenim certa experiència. Ens hi posem? Si volem, ens en sortirem.

 

Visca la Festa Major i Visca Gràcia!