El pregó de Laia Ferrer, pòrtic de la Festa Major de Gràcia 2011, a la web

El passat 14 d’agost la periodista gracienca Laia Ferrer va llegir el seu pregó des del balcó de l’Ajuntament a la plaça de la Vila de Gràcia. En atenció a totes aquelles persones que per diferents motius no van pogué assistir a l’acte del pregó de la Festa Major de Gràcia 2011, publiquem en aquesta web l’esmentat pregó.

Benvolguts graciencs, gracienques, autoritats de la vila, alcalde de la ciutat veïna de Barcelona,
Abans de res, us he de confessar que aquesta vila no em deixa de sorprendre... diumenge, 14 d’agost, calorada, a poca estona de jugar-se la Supercopa entre el Madrid i el Baça, Benet XVI gairebé ja corrent pels carrers d’Espanya i vosaltres sou aquí! És que això només passa a Gràcia! I mira que us feia a la capital del Regne! Tot és molt confús...
Bé... Un any més ens trobem aquí, a punt de celebrar el tret de sortida de les festes de gràcia! I dic que ens hi trobem perquè aquestes són una de les poques festes que no em puc deixar escapar... imagineu si són importants, que fins i tot la Terribas va convèncer als amics de la Fórmula1, perquè aturessin el calendari durant 3 setmanes i així gaudir d’aquests dies en pau... bé, en pau i amb samarreta, que ja sabeu que si no...
De fet, amb aquesta calor, avui he estat a punt de venir sense... però m’han dit que l’alcalde està molt dur amb aquestes qüestions... I alcalde, consti que em sembla bé... després de lo de Clos i Carlinhos Brown, era necessari obligar a portar la samarreta com cal.
Ara seriosament, us puc assegurar que em fa molt feliç poder ser aquí amb tots vosaltres després de passar bona part de l’any voltant per tot el món...i que consti que amb tants viatges he descobert la veritat... El món s’ha fet a imatge i semblança de Gràcia... Us posaré alguns exemples:
A Londres, sense anar més lluny, també tenen una espècie de Parc Güell... el Hyde Park... ara només els hi falta trobar un Gaudí!
A Nova York, van voler copiar el carrer Gran amb la 5a Avinguda, però se’ls hi va escapar de les mans...
Ah, els hi falten sabateries! Això sí, nosaltres els hi vam voler copiar amb un Hotel de Luxe a l’entrada del carrer! Tan de luxe que si et descuides, amb un gintònic et poden desplomar.
A Istanbul tenen “El Gran Basar”... nosaltres el basar el tenim per tot arreu...
I de les places ja ni en parlem... contra nosaltres, ningú te res a fer!
Ara bé... hi ha una altra ciutat que ens ha volgut copiar un dels nostres productes més preuats; El Shawarma! I aquesta ciutat és Barcelona! Però veïns de Barcelona... no us hi esforceu! Aquí el shawarma el toquem millor que ningú!

I és que a Gràcia en un sol carrer hi trobem més varietat culinària que la cuina de l’Adrià; per exemple, al carrer Verdi ja tenim restaurants turcs, japonesos, italians, grecs, iraquians, hindús, xinesos... de fet, la ONU està pensant en establir-se aquí! Ah, això sí...el producte de casa també el toquem, i de quina manera!
De mercats no ens en falten; Mercats com els de Lesseps, Llibertat, l’Estrella i Travessera, demostren que, a casa nostre valorem el petit comerç i el veritable esperit de la vila per damunt de les grans marques i els grans magatzems... i és que aquí tampoc els oferim espai per a recrear-s’hi.
I no és per què no tinguem espai, més aviat perquè aquí l’espai està ben repartit; el teixit associatiu de gràcia és dels més sòlids i generosos del país, ben distribuït, de caràcter creixent, i repartit per tota la vila.
-Un Centre Excursionista, creat segurament perquè el barri fa pujada (o baixada depenent de com es miri) tenim les Colles de Sant Medir, una Radio i una revista pròpia l’Indepenent. Una associació d’escacs i un Centre Moral.
-A gràcia també tenim la Penya de la Real Societat, la Penya Txuri Urdin, l’única de la ciutat i que s’ha creta en memòria de Ion Altuna, un amic basc establert a gràcia que ens va deixar avui fa 5 mesos.
-Els graciencs som gent compromesa bona mostra d’això la trobem en associacions com a l’Ateneu La Torna o el Consell de Dones que organitzen trobades i activitats a la Plaça de les Dones del 36.
L’art i la cultura ens impregnen amb activitats diàries, amateurs o professionals, però en definitiva art. Cada carrer i cantonada està o ha estat impregnada de notes, colors...i fins i tot olors! Olors que de passada, aquests dies ens podríem estalviar... Bé això, o pixem colònia! Que hi ha barris que ho fan tot el dia, i tampoc no els hi va tan malament!
A més com comprendreu, no te cap sentit, que molts es passin hores i hores engalanant els carrers per que d’altres s’hi pixin a sobre...ni que sigui el vostre rival més ferotge! M’asseguren que entre “providència” i “Verdi” això mai no ha passat!
- Aquest últim, el guanyador de l’any passat, Verdi, aquest any proposa un carrer per remullar-nos en mig d’onades poblades ni més ni menys que de nimfes marines... més d’un deu estar encantat amb aquesta última idea! I si no us van les nimfes, segur que la remullada s’agrairà després d’aquest xurro d’estiu que ni és estiu ni és res!
Però no només parlem de Verdi!
-¿Què me’n dieu del carrer Fraternitat de Baix?, que enguany s’inspira en el “país de mai més”... que no sabem si es refereix a les retallades, a la crisi, o a la indignació que a tots ens genera tot plegat... El protagonista, és el Capità Garfi, que com us podeu imaginar no és en Millet... aquest li calien les dues mans.
-I per si tot plegat resultava massa surrealista, el Carrer Rovira ens sorprèn amb una proposta rockera! Deu ser un homenatge a Ramoncín, i als amics de la SGAE.
-I com no, especial reconeixement pels ben-tornats carrers de Ciutat Real, Camprodon, i Joan Blanques de Baix del Tot. Un “Joan Blanques”, que després del de Dalt, i del de Baix, ho han volgut rematar amb aquesta tercera incorporació...Amics de Joan Blanques...per quan el de Dalt de Tot?
Bé, sigui com sigui, si aquests dies voleu veure els millors carrers engalanats del país, a banda d’aquests no deixeu de passejades per La Perla, Berga, Llibertat, Mozart, Progrés, Puigmartí, Tordera, Plaça Rovira, Plaça Sant Miquel i Rodalies, i com no, aquesta Plaça de la Vila, on a banda de llumins i com diria el Gerard Quintana, “molta llum”, podrem gaudir d’uns castellers que evidentment demà coronaran el 2 de 8 amb Folre!
Aquest és el meu barri, on he crescut, on he jugat, on he gaudit de les primeres cerveses amb els amics, i de les places fins a altes hores de la matinada. Això si sempre respectant els veïns que sortir de festa no es sinònim de no deixar descansar als habitants de la vila. Aquí vaig aprendre a gaudir del cinema més incomprensible però també més enriquidor i del teatre, a El Cercle, ara menys catòlic que mai. Un Cercle que em va acollir, des de ben petita i on amb poc més de 7 anys vaig començar a fer teatre, a cantar per desgràcia dels meus pares, i a ballar per fortuna, o no, d’aquells que després em trobaria a l’almodos-bar... El teatre, com no, el vaig descobrir amb “l’Estel de Natzaret”, una obra amb més de 100 anys d’història, tants, que paradoxes de la vida, va començar amb homes fent de verge, - les dones encara no podíem fer teatre - , i ha acabat amb tantes dones fent d’Arcàngel, que algú l’hauria de revisar!
Mai fins llavors m’havia transvestit tant; allà vaig fer de pastor – home! – de dimoni – home!, d’Àngel – no està clar..i finalment de verge... crec que dona! Després d’allò, i com que fèiem un musical, em van reclutar per la millor coral de gràcia; el Picarols! No hi haurà per aquí ningú dels Lluïsos, oi? I de l’Orfeó gracienc...? bé... és igual, una de les 3 millors corals de Barcelona.
Més d’un de vosaltres haurà patit les meves interpretacions, i desafinades al capdavant de la cantada de musicals que cada any es fa justament per aquestes dates, a l’espai de la Calma!
I després del teatre els balls i les cantades, unes cerveses al bar del Cercle, el saló de tots nosaltres!
I quan tancaven el saló... cap a casa... en el meu cas, cap al Coll... No us podeu imaginar, com d’agraïda estic que en aquella època no hi hagués Bicing... pujar fins allà a dalt en bici hauria estat una absoluta tortura... ara bé... baixar seria una benedicció, cosa que ara, tot i que ja estigui implantat, no hi ha cap punt en aquella zona.
Així que Alcalde, ara que actualitzaran el sistema – li desitjo el millor després del que va passar l’any passat - crec que els graciencs, tenint en compte la crisi i que els carrers fan pujada, podríem beneficiar-nos d’alguna simpàtica retallada també en aquest sentit... un descompte vaja! Però no només pels del coll... pensem en gran alcalde... aquí també retallades per a tots... pel coll, penitents, la salut, Vallcarca, els camps d’en Grassot i Gràcia nova.
I per últim, i abans de donar el tret de sortida a les nostres festes, demanar-vos que entre tots lluitem per a que no hi hagi aldarulls a altes hores de la matinada que l’únic que aconsegueixen és desvirtuar aquestes meravelloses festes!
Visca Gràcia i visca les festes de Gràcia!