El pregó de la Festa Major de Gràcia 2015 de Mercè Montalà

Gràcies per l’honor que m’atorgueu de ser la pregonera de les Festes de Gràcia aquest agost de 2015.
Gràcies per donar-me l’oportunitat de ser la pregonera DEL MEU Barri.
El primer esment que es fa a la premsa escrita de les festes de Gràcia és del 1827, al Diario de Barcelona.
El nom de la Vila: Gràcia, està lligat al primer convent construït el 1633 en aquesta terra de pagesos, camps i masies i després, ampliat amb el temple conegut com dels Josepets.
Els Josepets és l’església que hi ha a la plaça Lesseps consagrada a Nostra Senyora de Gràcia... plena ets de Gràcia.... d’aquí el nom de la vila:
Del “notición” que el Gabriel li va donar a la Maria!!
Es fa saber a tothom... que estem tocats per la Gràcia... i si és divina o no, ho direu vosaltres!!
Aquestes eren terres de pas cap a Sant Cugat, o cap a les portes de la ciutat de Barcelona.
Va ser el 1817 i gràcies a les peticions dels joves de Gràcia, que les festes van passar a ser més profanes!
Més profana vol dir que van poder incloure... El Ball!! !Déu Meu! Què faríem sense la música i el ball!!
És el més aproximat a “lo Diví” que conec!
Pregono als quatre vents... que a la gent de Gràcia els va la marxa, i porten ballant, amb algun període de descans, des del 1817!!
Vivíem fora murs!!
L’annexió de la Vila de Gràcia a Barcelona es va produir el 1897.
I donant un salt, de quasi cent anys endavant, i parlant de mi, el 1994, vaig venir a viure aquí, al barri...
Al carrer de la Llibertat.
El nom m’augurava un bon destí
immediat, intens, com jo, intensa!!
Al costat del carrer Perill... i també de Progrés
i de la Bonavista...¡¡¡
 La peixetaria “La Mar de Gràcia-“...
El Toni i la Nuri...
La Rosa Novell, el Joan-Luc Figueras...
Màgia!! Un barri ple de Màgia, i de persones Màgiques!!
Voldria agrair als veïns la feina que fan any rere any, i també als que s’hi ha afegit per primera vegada, enlluernant-nos amb la decoració, o millor dit, amb l’art efímer, com bé diu el Josep Maria Contel, amb que vesteixen els seus/els nostres carrers.
Pregono i pregono ben alt...
Que els veïns de Gràcia són/som imparables!!
Gràcies veïns, per guarnir els vostres/nostres carrers amb tanta originalitat i esforç.
Sou/Són el reclam de la nostra festa!!
Gràcies a la gent del meu, del seu, del nostre carrer, per lluitar com a lleons i autèntics guerrers i recuperar l’espai del carrer Encarnació per a tots nosaltres.
Han convertit la pedra i el buit en un jardí. I en aquesta lluita no han calgut pistoles, sinó integritat i fermesa.
Com a Veïna i com a Ciutadana, us respecto i us admiro. Gràcies¡¡¡
Gràcies per acollir-me de la meva Horta, també d’acollida, i de la meva Via Favència d’origen.
Respectar és respectar-se,
Estimar és estimar-se.
No cal fer grans coses.
Respectem-nos en les coses petites i
busquem l’excel·lència
en els nostres petits actes quotidians.
Mare...!! Sisplau!!! Sisplau t’ho prego...!
Respecta’t i respecta’m
en la meva/teva diferència, i sobre tot,
siguem lliures de cor!!
Hi ha un trosset del Cyrano, de l’Edmon Rostand, que vull incloure en aquest pregó i compartir amb tots vosaltres.
Perquè li tinc especial carinyo, perquè sí, perquè soc actriu i perquè avui dia segueix sent, encara, la utopia dels valors humans. On és Ítaca??!!!
Pregono l’actualitat dels bons clàssics!!!
MI CYRANO
I QUÈ EM CALDRIA FER?, MARE,
Procurar-me un patró molt poderós,
I, com un heura obscura que puja una paret,
grimpar amb enganys, i a més,
llepar-li les rajoles,
veient que m’han clavat a la terra les soles?
No, senyor!!
Que un banquer m’estimi per pallasso
llepaculs que dedica sonets?
No, passo, passo!!
Afalagar, adular les passes d’un ministre per si m’adreça un gest que no sigui sinistre??
No, senyor¡¡
Empassar-me per esmorzar un gripau??
Tenir el ventre gastat d’arrossegar-me al cau?
Ser una estora als peus d’un idiota?
No, gràcies!!
¿Actuar poniendo yo el dinero de mi propio bolsillo?
Muchas gracias, no quiero!!
O saltar de faldilla en faldilla??
O ser un gran homenet enmig d’una quadrilla?
Potser passar la mar amb madrigals per rem i a la vela sospirs de vella?
No fotem!!
No, senyor!
O fer-me elegir Papa en els pobres concilis formats per uns imbècils que fan destil·lant bilis??
No, senyor!!
Treballar perquè aplaudeixin altres un sonet que hagi fet,
en lloc d’escriure’n d’altres??
Trobar belles orelles de ruc,
llargues i tristes??
O viure amb l’objectiu de sortir a les revistes??
Calcular, esporuguit davant d’un anatema?
Anar a fer una visita en comptes d’un poema??
No gràcies, company!! No, gràcies!!
Més m’estimo cantar,
entrar, sortir, ballar, ser sol,
sentir-me viure;
mirar amb el cap ben alt, parlar fort,
i ser lliure;
anar amb un barret tort,
contemplar l’univers,
per un sí o per un no, barallar-me...
o fer un vers!!!
No tenir gens en compte la fama i la fortuna,
poder, amb el pensament,
enfilar-me... a la lluna??
No haver d’escriure un mot
si de mi no ha sortit,
i molt modestament poder-me dir:
Petita, estigues satisfeta de flors i
fruits i fulles
si és al teu jardí que en culls
o bé n’esbulles!!
I si arriba el triomf,
quan l’atzar ho ha dispost,
no haver d’estar obligat a satisfer un impost!!
davant de mi mateix reconèixer-me els mèrits,
no haver de pagar mai per uns favors pretèrits,
i, encara que no sigui poderós el meu vol, que no arribi gens lluny,
saber que hi he estat lliure,
saber que hi he anat sol!!

THE END
Escoltem els savis,
no ens deixem enlluernar per les paraules
i, fixem-nos en les accions.
No són les paraules sinó les accions,
les que es mostren de veritat a les persones.
Siguem lliures de cor i intentem que no ens manipulin... gaire!!!

Es fa saber a tots els joves de la Vila de Gràcia, i als no tan joves però de caràcter encès,...

Que abans de discutir.... S’ha de Respirar
Abans de parlar... respirar i Escoltar
Que abans de rendir-se... s’ha d’intentar
Intentem’ho!!!
Perquè abans de morir... HEM DE VIURE!!!

VIVIM LES FESTES DE GRÀCIA D’AQUEST AGOST DE 2015!!!!!!!!!