Una renovada Sibil·la anuncia l’arribada del Nadal a Gràcia

Des de l’any 2008, quan la Fundació de la Festa Major de Gràcia, amb la col·laboració de l’Orfeó Gracienc, va decidir organitzar per primer cop el Cant de la Sibil·la a Santa Maria de Gràcia, l’afluència de públic a aquest espectacle no ha parat d’incrementar. Any rere any, l’església s’ha anat omplint més i és per això, que de cara al Bicentenari de la Festa Major de Gràcia que es celebrarà el proper 2017, és un dels  actes que organitza la Fundació que primer evolucionarà. Aquest 2016 ja hem iniciat alguns canvis, de la mà d’Òscar Fabrés i amb la col·laboració d’altres entitats de la Vila, com el Centre o el Cecle, la Sibil·la d’aquest any ja ha experimentat un canvi considerable respecte d’altres anys anteriors.

Utilitzant el llenguatge teatral i apostant per un canvi en els moviments, el vestuari , la il·luminació i la disposició del cor, el cant de la Sibil·la ha guanyat en espectacularitat, posada en escena i d’aquesta manera el missatge del seu cant ha quedat reforçat. En una església a les fosques, el retronar dels tabals es van sentir des de l’exterior.  Aquest signe va fer obrir les portes del passadís central perquè la Sibil·la, acompanyada del cor avillat amb capes, caputxes negres i espelmes simulessin una processó  fins a mitja nau, on el cor es va disposar pels voltants dels bancs perquè l’estrofa del cant de la Sibil·la envoltés al públic assistent.

Els compassos anaven avançant mentre la soprano Clara Florit, que enguany interpretava més que mai el Cant de la Sibil·la, amb espasa en mà, profetitzava els escenaris de la fi del món i la il·luminació de l’església canviava de colors, d’ataronjats a vermells intensos. Finalment, cap al final del seu cant, l’església es va començar a il·luminar amb llum blanca quan la Sibil·la, de nou enmig de la nau i enmig dels assistents, oferia un raig d’esperança amb la Salvació que arribava amb el naixament de Crist aquella mateixa nit.

Una gran ovació va sorgir al final d’aquesta interpretació, que gràcies a la foscor, el joc de llums, la melodía hipnótica, el vestuari i la interpretació dels cantants, ens van fer viatjar en el temps fins a l’edat mitjana. La direcció musical va anar a càrrec de Poire Vallvé i l’orgue a càrrec d’Amaia Goñi.

Amb aquests canvis, volem aportar encara més valor a aquest fet cultural que va se declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2010 i que portem realitzant a Gràcia cada nit de Nadal des de 2008 gràcies a la Fundació de la Festa Major de Gràcia i a l’Orfeó Gracienc.