Entrevista a Roger de Gràcia i Agnès Busquets, pregoners de la Festa Major de Gràcia 2017

Roger de Gràcia i Agnès Busquets, comunicador i actriu i veïns de Gràcia, seran els encarregats de llegir el pregó de la Festa Major 2017, la festa del Bicentenari.

 

Què els ha semblat ser escollits pregoners de la Festa Major?

Roger de Gràcia: Un plaer i un honor donat que la meva vinculació amb Gràcia és de tota la vida, com la dels meus avis i la dels meus pares. La veritat és que em fa una il·lusió molt especial, sortir al balcó i poder formar part d’aquesta festa que des de baix sempre ha estat meva, i ara ser aquí dalt em fa una il·lusió molt especial.

Agnès Busquets: Com a gracienca adoptiva, l'única cosa que puc afegir és que malgrat no ser casa meva, el fet que et reconeguin està molt bé. Ara gairebé fa més anys que visc a Gràcia que a Tarragona, cosa que em fa sentir molt de la vila. Però inicialment la proposta em va sorprendre, ja que pensava que només s’escollia a gent d’aquí, així que malgrat ser forastera al fi nal he estat acceptada dins del clan gracienc i això fa molta il·lusió.

 

Quins són els seus primers records de la festa?

RdeG: Jo recordo anar-hi amb la meva àvia, que havia viscut tota la vida al carrer Vilafranca amb Providència. El primer record que tinc és el d’anar a veure els carrers i després el record més potent és el d’anar a escoltar les havaneres, seure allà i pensar que era una mica avorrit però que estava bé. Més tard, evidentment, descobrir que hi havia altres coses a part de les havaneres, la qual cosa em va alegrar bastant.

AB: Jo les vaig descobrir tard, fi ns que no em vaig installar definitivament aquí, i d’això fa uns 15 anys o una mica més, per mi va ser una cosa a l’inversa, ja que les vaig viure directament nocturnes. Es feien molts concerts i veies els carrers decorats, però els veies a les fosques, fi ns que un temps després es va girar la truita, tot descobrint la festa de dia. Ara que tenim el nen la visc encara més de dia. Un dels records més divertit que tinc és d’abans de néixer el Pep, vaig quedar segona en un concurs d’Scrabble que organitzava el carrer de Joan Blanques, cosa que em va fer molta il·lusió. Per mi és un record molt entranyable.

 

Què els agrada més de la festa?

RdeG: El més interessant de la festa és el treball en equip. El fet que tota aquesta feina l’han realitzat tots els voluntaris i tota la gent de tots els carrers durant tantes hores, posant tanta voluntat i tanta il·lusió, és el que més m’agrada. Després el que passa amb la música i el dia a dia de la nit, sí, està molt bé, és maco, però el que és més entranyable és aquesta feina de tot un any preparant una cosa perquè desprès llueixi. I llueix moltíssim.

AB: Estic d’acord amb el Roger, potser ho diré des d’un punt de vista estètic, a part de valorar el que és aquest treball en equip, que de cop i volta el barri es transformi, s’ompli de color, de formes i que la gent, tot i els allaus de visitants que hi ha, ho respecti està molt bé. També és una cosa que de tant en tant dius, no podríem ser tot l’any igual, però que la gent sàpiga respectar una mica la tenacitat, la paciència i l’amor que han posat els altres, això és com a molt sorprenent.

 

Què tenen previst per al pregó?

RdeG: No es pot dir, és tot ultra secret, hi ha un document guardat en una caixa forta, en una 'fosa abisal' a 6.000 metres sota terra i no es pot dir absolutament res.

AB: Jo no sé ni on té la fosa. Imagina't!!!!