ÈXIT A L’HOMENATGE A MERCÈ RODOREDA

Dies abans de la celebració de l’acte ja s’ensumava que aquella activitat seria un èxit. Les places reservades  i l’interès que per xarxes socials despertava la lectura dramatitzada de “La Plaça del Diamant” feien preveure que el dia 17 de maig de 2018, la Plaça del Diamant estigués plena de gom a gom per assistir a l’homenatge que els festers i festers van voler realitzar a Mercè Rodoreda en l’any del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia.

L’acte va començar a les 18:30h amb una visita guiada gratuïta al refugi antiaeri de la Plaça del Diamant gràcies a la col·laboració amb el Taller d’Història de Gràcia. Aquesta visita que van poder gaudir prop de 40 veïns i veïnes de Gràcia va servir per contextualitzar el moment històric en el que es basa la novel·la més popular de Rodoreda. En acabar la visita al refugi i al tornar a la plaça va començar l’acte amb els parlaments institucionals. La Carla Carbonell, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia va justificar la necessitat de realitzar aquesta activitat. Va expressar l’opinió de l’entitat de la necessitat existent de fer justícia a Mercè Rodoreda des del món de la festa major ja que gràcies a ella i a les múltiples traduccions de la seva novel·la la festa de Gràcia ha viatjat per tot el món i Rodoreda s’ha convertit en ambaixadora de la festa major i del que representa i representava per una noia dels anys 30 el món festiu de l’envelat, els balls i els guarnits. En el seu parlament, Marta Duñach, consellera de cultura del Districte de Gràcia va destacar l’estreta relació que l’autora va tenir amb Gràcia ja que aquest Districte és un univers recurrent per on caminen els diferents personatges de les obres de Mercè Rodoreda. Per cloure els parlaments va pujar a l’escenari Joaquim Mallafré, membre de la junta directiva de la Fundació Mercè Rodoreda qui va destacar la relació de Rodoreda i Gràcia i l’ús de les paraules i el llenguatge que usa l’autora en la seva obra com a símbol de catalanitat i correcció lingüística.

Un cop acabats els parlaments va arribar el torn de la lectura dramatitzada de “La Plaça del Diamant” a la mateixa plaça, projecte que va liderar Casal Corpus Grup de Teatre. La versió escollida de la versió teatralitzada de la novel·la de Rodoreda va ser la de Joan Ollé, dramaturg que ens va cedir els drets de l’obra de manera gratuïta per tal de sumar-se amb aquesta col·laboració als actes del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia. L’obra es representava basant-se en les tres veus de La Colometa, la noia jove que assisteix a l’envelat i està carregada de somnis i il·lusions, la dona a qui li toca viure la guerra i la postguerra i la dona madura que ha superat els reptes i acaba expulsant el que representa la “Colometa” amb el seu famós crit. Les tres veus de la Colometa dialoguen entre elles aportant matisos i mirades diferents sobre el mateix text explicant l’argument de la novel·la de Rodoreda. Les encarregades de donar vida a Natàlia/Colometa van ser Laia Pérez, Fanny Florit i Montse Milla que amb la seva interpretació van fer emmudir la plaça i mantenir constantment les més de 250 persones que es van escoltar la lectura dramatitzada de “La Plaça del Diamant” des del principi fins al final. Sobre l’escenari, tres bancs per a les tres èpoques per on transcorre l’evolució de la Colometa servien també de suport per a les tres actrius i un fons de garlandes de llum d’envelat que evocaven el món oníric de protecció i felicitat perduda en les festes majors de joventut de la protagonista i en els balls d’envelat.

Aquest va ser un dels actes més esperats del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia i estimats per part de l’organització, qui va voler exemplificar amb actes com aquest la necessitat d’esborrar la divisió imaginària entre “alta” i “baixa” cultura. La Cultura popular és Cultura i pot i ha de dialogar constantment amb tota la resta de branques culturals com ara són en aquest cas la literatura.