LA FUNDACIÓ FESTA MAJOR DE GRÀCIA, PREMI NACIONAL DE CULTURA
El passat dijous 12 de juliol de 2018, la Fundació Festa Major de Gràcia va rebre la màxima distinció cultural que es pot rebre a Catalunya. L’acte va tenir lloc al Teatre Zorrilla de Badalona i va ser organitzat pels impulsors del premi: el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), una organització derivada de la conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya.
Tot i que l’anunci del guardó es va fer oficial el passat mes de març no ha estat fins el mes de juliol que l’entrega del premi s’ha fet oficial. En un acte presidit pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Joaquim Torra; pel Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, el Sr. Roger Torrent i l’Honorable Consellera de Cultura, la Sra Laura Borràs entre d’altres presidents es van lliurar els Premis Nacionals de Cultura a les següents persones i entitats:
CATORZE: Publicació digital cultural fundada per Eva Piquer amb la voluntat de difondre la cultura i servir de plataforma per a la creació artística.
CENTRE DE TITELLES DE LLEIDA: Organitza la Fira de Titelles de Lleida, una plataforma única a Catalunya en el seu gènere. La Fira, ofereix un mercat als professionals titellaires, programadors i productors i,al mateix temps, presenta espectacles al públic que posen en valor aquesta pràctica teatral, amb la participació de nombroses companyies de Catalunya, de l’estat espanyol i estrangeres
JOSEP ANTON CODINA: Per la seva llarga trajectòria com a director escènic, gestor teatral i pedagog. A l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), al costat de Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Xavier Fàbregas o Jaume Vidal i Alcover, va contribuir a la renovació de l’escena dels anys seixanta. Cal assenyalar, a més, el seu pas per la direcció del Teatre Grec en els primers anys de normalització democràtica (1984-1985).
FUNDACIÓ PAU CASALS: Fundació creada l'any 1972 per Pau Casals i la seva esposa, Marta Casals Istomin. En reconeixement dels seus projectes i activitats culturals, de la gestió del Museu Pau Casals i de la tasca de projecció internacional del llegat musical i humanístic d'un dels noms més universals de la cultura catalana.
HAUSSON, JESÚS JULVE: Mag escènic amb una trajectòria excel·lent que ha renovat amb gran sensibilitat el món de la màgia a Catalunya des de la fi dels anys setanta de la mà de Joan Brossa fins a l’actualitat. S’ha caracteritzat per l’adopció d’un llenguatge pur i net, tant en la dimensió de màgia de taula, com en la d’escena i de grans aparells.Ha restaurat la màgia de saló amb elegància,creativitat, intel·ligència i modernitat.
FINA MIRALLES: Artista conceptual que va introduir als anys setanta les accions a la natura, va impulsar el land art i el body art al nostre país des d’un punt de vista de gènere i va relacionar la cultura popular del Costumari català amb les arts plàstiques. El seu pas a la pintura durant els anys vuitanta la va dur a participar d’una manera destacada en els nous corrents europeus de retorn a aquesta disciplina. La seva obra i els seus escrits són reivindicats per les noves generacions, que hi veuen un model i una actitud a seguir en la creació artística.
JORDI PÀMIES: Poeta que ha esdevingut una de les veus més representatives de la poesia de les Terres de Ponent. Ha establert un pont entre la vella i la nova generació d’autors lleidatans i n’ha enfortit la tradició. Tot i haver publicat també narrativa, teatre i assaig, destaca per la seva poesia estilitzada, de formes depurades i d’expressió clara i equilibrada, que reflecteix l’estreta relació de la poesia amb la naturalesa i el cicle de la vida.
VALENTÍ PUIG: Escriptor i articulista de llarga trajectòria, tant en català com en castellà, que ha contribuït a la construcció d'una prosa en català brillant i punyent, que honora la claredat de l'obra de Josep Pla i reivindica uns valors morals universals, un pensament polític moderat i la defensa d'un món imperfecte, humà. Durant l’any 2017 ha publicat els dietaris de la seva etapa londinenca, La bellesa del temps; la novel·la El bar de l'AVE, on reflexiona sobre la societat actual. Ha rebut nombrosos reconeixements de la crítica i premis literaris prestigiosos.
ALBERT VIDAL: Actor de trajectòria internacional que mostra una visió instintiva i essencial del teatre, que retorna als seus orígens rituals i a la cultura popular de valors mitològics o tel·lúrics. Amb el seu gran magnetisme, basat en el control del cos, la veu, la mirada i el moviment, omple l’escena i practica el transformisme des de la mímica.Ha actuat en els festivals més prestigiosos d’Europa, Amèrica Central, EUA, Canadà i Japó.
A l’hora de lliurar el premi nacional a la Fundació Festa Major de Gràcia, els presentadors de l’acte, els actors badalonins Lluís i Marta Marco van destacar: “la cultura es pot manifestar com una festa. A través de les nostres festes majors i populars és com un país s’expressa. Manté vives les tradicions i les transmet de generació en generació. Això també és cultura i en majúscules: visca la festa!” En aquest moment van entrar a escena els Gegantons de la Festa Major de Gràcia: en Torradet i la Gresca portats pels Geganters de Gràcia que van ballar un fragment de “La presó del Rei de França”.
A continuació, un vídeo on apareixia el patró de la Fundació Josep Fornés explicava els valors i la identitat de la festa gracienca i que va servir d’introducció per a que Isona Passola, membre del plenari del CoNCA lliurés el premi a la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, na Carla Carbonell en nom de tots els festers i festeres de la Festa Major de Gràcia. Les seves paraules d’agraïment van ser les següents:
“Bona tarda,
President, autoritats, festers i festeres, amics i amigues.
És un honor avui ser aquí recollint aquest premi en representació de la Fundació Festa Major de Gràcia, però sobretot, per què és un reconeixement a totes les persones que en 200 anys d’història han treballat i estimat la Festa Major.
Nosaltres tenim la sort i el privilegi de viure aquest moment, però es tracta de la suma d’esforços de molta gent durant molt de temps.
La nostra estimada Vila de Gràcia neix, entre altres coses, per l’ofec de les muralles de Barcelona.
La Festa Major de Gràcia és fruit de la crema del convent dels franciscans a la guerra del francès que fa que s´instal·lin temporalment a la Masia de Can Trilla i hi celebrin la seva festivitat.
L’arribada de gent d’arreu a la Vila dona ràpidament un caràcter popular a la Festa i els veïns en prenen el protagonisme, i així ha estat durant 2 segles.
Primer l’art de les enramades, després l’habilitat dels artesans i ara la força de la reutilització i el disseny.
Som un poble especialitzat en potenciar les nostres capacitats. En treure oportunitats dels entrebancs. En créixer de les dificultats i en generar una reacció de tota acció o contratemps.
Som un poble que es reinventa dia a dia. Que fa de la seva llengua, tradició i cultura el seu principal estendard.
Som un poble que sent amb el cor i que pensa amb el cap. Que fa de la sardana una reivindicació en temps de guerra i del color groc un símbol de llibertat.
Nosaltres, festers i festeres, com a part d’aquest poble hem sabut conservar els nostres orígens però alhora adaptar-nos als nous temps. Hem sabut treballar plegats per superar moments difícils. Hem sabut fer de la nostra Festa un espai de participació, cohesió i identitat.
Nosaltres no som artistes reconeguts, ni grans poetes o homes de teatre. Nosaltres no sabem fer màgia ni som escriptors o músics reconeguts internacionalment. Acompanyar aquest vespre a tots aquests grans personatges i col·lectius tan rellevants de la cultura del nostre País és un privilegi.
Nosaltres som persones anònimes. Milers, centenars de milers de persones que han tingut algun paper en la nostra Festa durant aquests dos segles. Persones, que des de la seva quotidianitat han fet d’aquesta Festa el que avui és. I, m’atreviré a dir que aquest és un dels fets que ens fa especials.
A l’estela de les nostres germanes grans, com Vilafranca, Reus o Mataró, aquí seguim després de 200 anys i en plena forma.
Moltes gràcies altre cop per aquest reconeixement. I des d’aquí una gran i forta abraçada al nostre company i amic Lluís Puig que ens acompanya des de la distància”.
Entre els lliuraments de premis, les intervencions d’artistes badalonins i del cor infantil VEUS va transcórrer una gala marcada per la reivindicació de la cultura com a eina per bastir ponts i de reivindicacions nacionals de Catalunya.
En acabar la gala, una representació de festers, festeres, membres del patronat i amics de la Festa Major de Gràcia van anar al Museu de Badalona amb la resta de guardonats a celebrar el premi. Aquest premi ens esperona a seguir treballant en la direcció de reivindicar la posició de la cultura popular al mateix nivell que la resta de manifestacions culturals com ara la pintura, la música, les arts escèniques, l’arquitectura o l’escultura. Igual que ho fa una obra d’art, els guarnits i les tradicions emocionen, ens vinculen i ens interpel·len, per tant podem afirmar que els guarnits i les tradicions populars són també manifestacions artístiques i culturals.
