Ban de la Reina Carnaval 2020

ban

Bona tarda a totes i tots!

 

Vilatans i vilatanes, graciencs de Gràcia i de sentiment, visitants de tot arreu, passa-volants, despistades i despistats i a totes i tots els que esteu gaudint d’un dissabte a la tarda aquí, a la Plaça de la Vila, deixeu les birres. Us ha enxampat la gresca! I us faig saber que la Reina de la gaubança i la cràpula, la Reina del Carnaval, ja ha arribat! I aquest any, acompanyant-me en el meu regnat, la Bufona m’ajudarà a tornar-vos bojos i a que no se’ns passi ni una!

 

Avui, amb aquest vestit que amaga l’excés dels torrons, que a mi se me’n refot! jo em veig estupenda....!! amb la meva corona de Reina absoluta, em disposo a llegir el meu BAN. Fins fa ben poc, el Rei Carnestoltes era el Rei absolut, (avui l’he deixat a casa fent-me el sopar), això no vol dir que qualsevol any li agafi un atac de caspa i vulgui tornar a regnar, ja el deixaré... però al meu costat! Ni ell més que jo, ni jo més que ell.

 

Doncs sí, ja ha passat un any de rutina, d’obligacions i mala llet, sobretot, molta mala llet. Un any gris, sentenciat, tot i omplir carrers i places de lila i groc o banderes multicolors. Un any on hi ha hagut més eleccions que partits del Barça bons i s’han dissolt més Corts que els grumitos del Cola-Cao. Però per això ara estic aquí per abolir les lleis, els estatuts i les jerarquies, i decreto que durant aquests dies, la rauxa i la disbauxa ompli la Vila de Gràcia.

 

Súbdites i súbdits, no dels reis i prínceps que cobren sense fotre res, aquells que surten per la tele amb les celles arrufades i ens diuen que hem de ser bons perquè sinó ens tornaran a atonyinar i engarjolar, aquells que ens renyen moooolt, però tot i així, tenen carrers, places i avingudes al seu nom, (sort que a la Vila de Gràcia, un que teníem ja l’hem fotut a les “cassoles”. No parlo d’aquests reis imposats! sinó del meu regnat, el regnat que us convida a llençar per la finestra l’ordre social, la veritat i la mentida, la casta i la fe, la creació i la destrucció, a pentinar-vos i vestir-vos com vulgueu i a calar foc a l’avorriment. Què en penseu? Tranquil·litat que jo us avalo amb la meva carn perquè sóc la Reina. (Tot serà que acabi con en Valtònyc). Però segur que no! A mi no em jutjarà cap jutge que falsegi, fracturi, o em faci cantar o callar per sempre, això no! Perquè  ieeep!! Abolida la llei, abolida la pena.

 

Per tant, omplim els carrers de xala, gresca i anarquia, sense càstig! això sí, descontrol absolut, però saludable. No deixeu que cap energumen us destrossi el vestit, ja ho patim prou amb els guarnits de la Festa Major. Torneu a casa sanes i estalvies, recordeu: “que la culpa no era vostra, ni on anàveu ni com vestíeu”, o calla! que potser arribeu a casa i us han desnonat! Amb aquests lloguers tan abusius enfocats només al turisme... potser sí que d’aquí uns anys la Plaça de la Vila només estarà plena de guiris! al pas que anem, qualsevol merda punxada en un pal servirà com a mercaderia vendible per tal de convertir-la en “marca Gràcia”. Però per això hem de confiar amb les institucions... suposo... sinó els muntarem una mesa de diàleg ben maca, ja hi aniré jo de mediadora!

 

Cada any som més els que hem de marxar a desgrat de la nostra estimada Vila per culpa d’especuladors, lloguers abusius i cap política a favor per aturar aquest èxode! Graciencs i gracienques que senten el blau i els tres lliris blancs han d’emigrar perquè han decidit que el nostre territori ha de ser hipster i no menestral! Els ballarins i ballarines de l’Esbart que omplien les places amb les seves danses volen seguir estant aquí, però viuen al Masnou, a Alella o a Rubí. Quan tots haguem marxat qui cobrirà Gràcia amb la dolçor dels caramels cada Sant Medir? Qui la farà ballar amb l’Esbart? Qui la posarà més guapa que mai amb els seus guarnits cada festa major? Qui la farà cantar amb les notes de l’Orfeó? Quan hagin expulsat a tots els que estimem la Vila, què serà Gràcia?

 

Aprofito el meu mandat per exigir una solució! Prou! No volem que ens feu fora! Enguany ja són 3 les comissions de festa major que s’han quedat sense local per l’apujada del lloguer! Ai els locals de festa major...no són només això, simples espais plens de pots de pintura, rucs! Aquests llocs són el temple de la societat gracienca! Són el lloc on la iaia Amàlia baixa cada tarda a ensenyar al Hassim a fer ganxet per guarnir el carrer. Són el lloc on queden la Júlia, l’Aran i en Jan després de l’escola per fer els deures i veuen com “els grans” s’autoorganitzen per fer un projecte col·lectiu. Els locals de festa major són el llocs on el Miquel li deixa els nens a la veïna del 3r mentre va a fer un encàrrec i així juga amb la canalla del carrer. Són el lloc on es van enamorar l’Albert i la Judit i on la Rita fa el cafè amb les amigues de sempre mentre van posant capes de paper maxé a una estructura gegant des de principis d’abril. Aquests espais són sagrats per mantenir viva la identitat de Gràcia, per mantenir el caràcter i gust de Vila, llocs on parlar, discutir, emocionar-se i treballar pel territori! No ens ho deixem prendre, resistiu súbdits meus!

 

Vilatans i vilatanes, heu de ser perseverants i defensar la vostra vila, la d’espais sense privatitzar, la de parcs on puguin passejar i córrer lliurement els vostres gossos, i continueu reivindicant una escola pública digna per la vostra canalla. Vosaltres sou així, sou collonuts!  No heu defallit mai! Us he vist omplir la Plaça de la Vila cada dilluns per demanar la llibertat dels presos i preses polítiques, hagi plogut o fet fred, heu salvat l’alzina i les casetes d’Encarnació, aquest any heu sigut 24 el carrers que heu guarnit per festa major!  Seguiu així!

 

Resumint: d’ara en endavant i fins el meu enterrament de la sardina, teniu el dret a decidir el que vulgueu, qualsevol bajanada. Us concedeixo aquests dies d’independència absoluta, de la vertadera, així per la cara, cadascú que s’agafi la seva, au! al vostre aire.  

 

I l’any que ve, recordeu que aquí hi tornaré a ser, i m’explicareu que heu seguit sent feliços i que heu viscut dia rere dia alegres i contents. Perquè us ho mano jo! La Reina més poca-solta, la Reina de la disbauxa i la rauxa, la magnànima Majestat, la Reina del Carnaval.

 

I perquè així consti, signo aquest BAN a la Vila de Gràcia a dia 22 de Febrer de 2020.

 

Visca el Carnaval i llarga vida a la Reina!