Text del Ban Satíric de Sa Majestat Carnaval 2023
Teresines i demés animals de Gràcia! Quin goig retrobar-nos un any més amb les nostres millors gales, guapos i guapes. Ha tornat el moment de treure’ns la màscara del dia a dia i de posar-nos-en l’altra, la que més amagada teníem, i en aquests moments és quan jo em desperto de la meva letargia i em pregunto què us ha estat passant tots aquests mesos que feia que no ens vèiem. Aquest món no deixa de sorprendre’m, perquè un no sap si el que estem vivint és una realitat o una ficció, sobretot quan mira els noticiaris. Fins fa només un any hi havia diaris i noticiaris que ens tenien el cor gelat de por, perquè corria pels carrers del nostre país una terrorista, líder dels rebels i membre de la cúpula dels CDR, una boja que volia atemptar contra el port, contra Mercadona i contra les casernes de la Guàrdia Civil, i aquesta dona es deia Tamara Carrasco i ens feia molta por. No ella, en realitat ens feia por ser nosaltres Tamara Carrasco, i l’any passat, oh gran sorpresa, un jutge la va absoldre d’absolutament tot, i va resultar que no era ni terrorista, ni líder de res, ni volia atemptar contra ningú, i els diaris i noticiaris que ho havien esbombat tot plegat van dir el següent:
Perdó, ara no ho trobo.
I també aquest any un humorista molt molt famós va dir que era una pena perquè ara ja no es pot fer broma sobre res, i que per culpa dels gremis no es poden fer acudits ni sobre marietes ni sobre negres ni sobre dones maltractades i que això era humor blanc i que ara ja no es pot fer ni humor blanc ni res de res, però jo soc Rei del Carnaval, i ara de què faré els acudits? Què se n’ha fet del típic: Iban dos lesbianas negras maltratadas y se calló la de en medio. Veus? I no passa res! Es pot fer humor sobre qualsevol cosa! Ara faré un acudit superbò sobre el PSC que em van explicar l’altre dia:
Perdó, ara no el trobo.
I es van morir Núria Feliu i Pau Riba, però van néixer la Mariona, el Triquell i en Joan Liaño, que ens va cantar que ho teníem tot, i fa uns mesos, a Europa li van donar un Os d’Or a una pel·li en català i a tots ens va entrar l’eufòria i ens vam tornar totes boges i l’endemà vam sortir com boges al cinema a veure pel·lícules en català i vam anar al supermercat a comprar productes etiquetats en català I vam anar com boges a les farmàcies a comprar medicaments amb les instruccions en català i vam anar com boges als jutjats a petar la xerrada amb els jutges en català i com boges vam córrer als col·legis a prohibir-li als nens que fessin pipí si no el feien en català i vam embolicar-nos en català amb policies infiltrats als moviments civils de la ciutat, perquè ens van tornar bojos, i això que només li havien donat un Os d’Or, imagineu-vos si li arriben a donar un Mamut de Platí! Hauríem exigit que el català fos llengua oficial a Europa! Però com ho hem de fer, si no tenim ni el mòbil en català, i això que n’hi ha prou d’anar a Configuració-Sistema-Idiomes? I això del mòbil ja ho saben, si aquest any també es veu que ens han fotut un virus al mòbil que es deia Pegasus, saps lo que te vull dir? I van espiar tot de gent i tots tan amples, perquè a aquestes alçades no podem esperar gaire més dels que manen.
Aquest any també ens van dir que s’acabaria el petroli, i després que hi hauria una gran apagada i que més ens valia omplir el rebost de pasta i llegums i galetes i paper higiènic, i després que només podríem posar la rentadora de sis a set de la matinada els dimarts de lluna plena, i ens van dir que el gel s’acabaria i que el paper s’acabaria i que el nucli de la terra havia deixat de donar voltes, i mentre ens tenien entretinguts fent càlculs amb una calculadora de neutrins per esbrinar amb quina tarja de metro podríem estalviar-nos mig euro cada mes ens van omplir el cap amb tertúlies sobre el futbolista que va posar-li les banyes a la cantant, saps lo que te vull dir? I llavors ens van posar la cançó fins a la sopa i els nostres fills se la van aprendre de memòria i ens vam quedar tan estupefactes que ja no sabíem quina roba ens havíem de posar per sortir al carrer, encara que això és fàcil, perquè només t’has de treure una capa del que portes a dins de casa si vols pagar sencera la factura de la llum i del gas.
I després ens van posar el cap com un bombo advertint-nos que a la nostra filla la podrien punxar a una discoteca o que li ficarien alguna droga de nom estrany a la beguda, però nosaltres sabíem que tothom havia de tenir els mateixos drets i que les dones i els homes havien de tenir el mateix sou per la mateixa feina, però va resultar que encara cobraven un 24% menys, i també que 221 banquers van guanyar més d’un milió d’euros al 2022, i perquè no ens preocupéssim gaire ens van posar l’enterrament d’Elisabet II sencer i ens van parlar del llibre que havia escrit el seu net, saps lo que te vull dir? I mentrestant discutien si havien d’ampliar l’aeroport pel mar o per terra o per aire perquè amb nou milions de turistes l’any no n’hi havia prou, i als Òscars li van donar una bufetada a un humorista per ficar-se amb la calba d’una senyora, i Rússia va envair Ucraïna i 8 milions de persones en van haver de fugir.
I vam tenir vagues de taxistes, de professors, de metges, d’infermeres, de matrones, està clar que ens passen moltes coses, però això no vol dir que haguem de defallir, perquè alguna cosa estarem fent bé, perquè a Gràcia podem sortir al carrer sense por, i si és així és perquè tots i totes ens esforcem perquè la convivència en aquest barri sigui la millor de les convivències possibles. I ens esforcem perquè no ens facin fora del barri, i ens esforcem perquè sigui un barri acollidor i que ningú no hagi de passar por per anar vestit com vulgui, per anar de la mà de qui vulgui o per parlar l’idioma que vulgui, i per això aquesta setmana celebrem que som bona gent, que cuidem els grans i els petits i que malgrat tot ens cuidem a nosaltres mateixos i seguim drets, dretes i dretis. I si ningú no us ho recorda, ja està el Rei del Carnestoltes per recordar-vos que ho esteu fent molt bé i que estic molt orgullós de vosaltres.
Visca Gràcia i visca el Carnaval!
