L'Aplec de Gràcia torna a omplir la Plaça Joanic de tradició

aplec
10

Un any més, els festers i festeres que a l'agost decoren Gràcia per festa major, han tornat a organitzar l'Aplec de la Sardana de Gràcia. Això ha estat així des de 1956, l'any en que per primer cop, les comissions de festa major van voler organitzar la primera gran trobada sardanista de la ciutat de Barcelona, en ple franquisme. I així, 68 anys i 67 edicions després (l'any de la pandèmia del covid-19 no el vam poder celebrar), el passat 11 de maig, els veïns i veïnes de Gràcia van tornar a organitzar l'Aplec a la plaça Joanic.

1

La primera part de l'Aplec s'inicià a les 18h amb una de les novetats d'enguany: la inauguració de l'Aplec amb el ball solemne del Lleó de Gràcia. Gràcies a un agermanament que hem fet amb el la colla de l'Àliga de Gràcia, hem aconseguit que l'Aplec sigui precedit d'un petit cercavila on el Lleó surt de la Plaça Virreina i fa camí cap a la Plaça Joanic. En arribar, la cobla toca un galop d'entrada i el Lleó fa entrada a la plaça. A continuació, fa el seu ball solemne i amb aquest acte simbòlic s'inaugura una edició més de l'Aplec de Gràcia.

2

El programa sardanista fou interpretat en la seva primera part per les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i Jovenívola de Sabadell. Durant la primera part del programa hi va haver la tradicional exhibició de colles veteranes, on sardanistes amb moltes sardanes als bessons, van demostrar que la dansa és intergeneracional i oberta a tothom. En l'edició de 2024, les colles de sardanistes veterans que van participar a l'exhibició van ser 8: colla sardanista de Gràcia, Amunt 9, Andreuenca, l'Espígol de l'Eixample, Estiuenca, Taulat-Can Saladrigas, l'Airosa de Lluïsos i Més Dansaires. 

3

Després de l'exemple que ens van donar les generacions més grans, i seguint amb la intergeneracionalitat de l'acte, durant l'Aplec també van fer exhibició el grup sardanista jove de competició de la Colla Maig. Aquesta colla de joves ens oferí dues demostracions durant tot l'aplec, una sardana esportiva de competició i una sardana de punts lliures. Aquesta última va ser molt aplaudida per la vistositat dels moviments d'aquesta tipologia de ball. La sardana de punts lliures, barreja els passos tradicionals amb els que es balla la sardana amb d'altres passos més propers a les acrobàcies i a la dansa tradicional, fent com a resultat, que sigui tota una exhibició de destresa tècnica molt vistosa i diferent de la sardana tradicional.

4

La darrera sardana de l'Aplec fou la sardana de conjunt, que com és tradició a l'aplec gracienc fou: "50 aplecs a Gràcia" de Jordi Paulí, una sardana encarregada per la pròpia Fundació Fundació Festa Major de Gràcia l'any que el nostre aplec celebrà el mig segle de vida. En acabar la ballada, abans del sopar popular, es va poder realitzar l'exhibició de l'Esbart Vila de Gràcia, un altre dels agermanaments amb entitats gracienques que mantenim gràcies a l'Aplec. L'esbart, ens oferí una peça del seu espectacle "De plaça en plaça", dedicat a les places gracienques. La peça coreogràfica que es va poder gaudir a l'Aplec és justament la que dediquen a la Plaça Joanic i és precisament una sardana que reflecteix l'ambient de la plaça durant l'Aplec de Gràcia. Després de la fantàstica actuació de l'Esbart es procedí a efectuar la rifa de premis, on es van rifar dos lots de productes San Miguel, un lot de productes de festa major, un val per un massatge a Fisio Gràcia, un tortell de la Fleca Escorial i un lot d'embotits ibèrics.

5

Durant la mitja part i l'intercanvi de cobles es celebrà el tradicional sopar popular a base de cargols realitzats per un membre de l'Aplec del Cargol de Lleida i la botifarrada amb pa i allioli i patata al caliu que van fer els propis festers i festeres. També durant la mitja part, dansaires de la colla Maig van realitzar una petita classe a nouvinguts a la sardana ensenyant a ballar els passos curts i llargs, amb els que es va facilitar que més gent es sumés i s'animés a ballar. 

6

La segona part de l'Aplec s'inicià a les 21h amb la intervenció de la Cobla Mediterrània i el tradicional concurs de colles improvisades. Al concurs hi participaren 4 colles diferents amb els següents noms: "D'aquí i d'allà", "Dansaires del món", "Gent del Poble Nou" i "Com un llum". En aquest cas, una de les balladores integrants del concurs de colles improvisades fou la regidora del Districte de Gràcia, Laia Bonet. El jurat, format per membres de la Confederació Sardanista i de dansaires del Grup Maig, va decidir atorgar el Trofeu Vila de Gràcia a la colla "Gent del Poble Nou, guanyadora per tant, del concurs de colles improvisades.

7

Un dels moments més esperats de l'Aplec fou l'estrena oficial i en públic de la sardana "Lestonnac" de Santi Martínez Herreros. Aquest jove compositor, de tan sols 18 anys va arribar al món de la sardana en fusionar dues de les seves grans passions: la música i els gegants i la cultura popular. Va composar la seva primera sardana "Recercant somnis" gràcies al seu treball de recerca i amb aquesta, ha arribat a la final del prestigiós concurs de "la sardana de l'any". La sardana que es presentà a l'Aplec fou "Lestonnac" i va ser molt ben acollida pel públic. Com a agraïment i en record d'aquest dia, el compositor va pujar a l'escenari a dir unes paraules i a rebre un diploma i un recordatori de mans de la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Lina López i de la Regidora del Districte de Gràcia, Laia Bonet.

8

L'aplec de 2024 va finalitzar a les 23:30h, tal i com mana la tradició de Gràcia, amb una rotllana de germanor que va dansar al so de la Santa Espina d'Enric Morera. D'aquesta manera es finalitzà l'aplec, emplaçant-nos mútuament al proper 10 de maig de 2025, quan celebrarem la 68a edició de l'Aplec de la Sardana de Gràcia. 

9