ARRIBO de Sa Majestat la Reina Carnaval
És aquí la festa, oi? Sí, veig gent disfressada. Mira aquella, que bufona. I aquell, que raro. És que m’han dit que hi ha marro, i jo si hi ha marro allà estic, perquè jo soc ni més ni menys que la Reina del Carnaval! Em presento, per si algú en tenia cap dubte, però vosaltres em podeu anomenar senzillament, i amb tota la humilitat: Sa Majestat, Sa Altesa Sereníssima, Educadíssima, Graciosíssima, Respectabilíssima i Molt Honorabilíssima, Il·lustre que t’hi Cagues, Atea Perduda, Fidelíssima a Estones, Zorra Zorra Zorra, Màxima Jutgessa del Consell General del Tribunal Superior d’A-veure-què-se-m’acut-ara, i he vingut a dir-vos dues coses. Primera, on és la cervesa? Segona, vilatans i vilatanes de Gràcia, he arribat! Podeu aplaudir.
Gràcies, prou. Ara no sé què estava dient... Doneu-me una mica de llum que no m’hi veig un pijo. Bé, un pijo, sí, perquè venint cap aquí m’he creuat amb el Borja Mari i la Cayetana que estaven buscant un loft des d’on poder gaudir de la pintoresca vila de Gràcia i des d’on queixar-se del soroll que fan les pesades comissions de Festa Major, els castellers, els geganters, les colles de Sant Medir, els trabucaires, els diables, les batucades. Més soroll que hi haurà ara, perquè aquest és el meu Arribo i jo soc la Reina del Carnaval, i estic aquí per anunciar que a partir d’ara està prohibit avorrir-se, i que qui s’avorreixi és idiota. He dit!
Ara no sé què estava dient. Què estava dient? No me’n recordo. També estic aquí per dir-vos que acaben d’arribar trenta transatlàntics plens i quaranta avions petats de turistes i que acabarem tots com sardines, però jo us ho adverteixo: que no plogui des de fa un fotimer de mesos no és excusa per no dutxar-se, marranos. Que fins i tot a Palau fem un txec-txec de tant en tant, així que si us plau, súbdits de la bonica vila de Gràcia, divertiu-vos molt, però canvieu-vos la crinolina i remeneu la perruca de tant en tant. Però divertiu-vos, que ja toca. I a banda d’això, a veure si plou d’una vegada. Però mentre no plogui... ai.
Ara no sé què estava dient. De què estava parlant? No sé què heu estat fent la resta de l’any, però si us diverteix avorrir-vos, avui és el dia de l’amnistia general a la causa de la poca-soltada global, agafeu un tractor i esclafeu les convencions, els prejudicis, les previsions meteorològiques i els discursos de les aspirants a reina, perquè jo soc Sa Majestat, Sa Altesa Sereníssima, Educadíssima, Graciosíssima, Respectabilíssima i Molt Honorabilíssima, Il·lustre que t’hi Cagues, Atea Perduda, Fidelíssima a Estones, Zorra Zorra Zorra, Màxima Jutgessa del Consell General del Tribunal Superior d’A-veure-què-se-m’acut-ara, o com a mi m’agrada dir, la Reina dels tarambanes i els eixelebrats. Vilatans i vilatanes, visca el Carnaval!
